Vagi per endavant que qui signa aquest article -i ben segur la immensa majoria dels lectors d’aquesta publicació- considera que la morositat és una mala praxi, un vici que ens afecta especialment en aquestes latituds i que, arrelat com està a una cultura incorrecta del rigor en els pagaments, suposa una gran amenaça per a la tresoreria d’una gran quantitat de pimes i autònoms, que són l’esglaó més feble de la cadena econòmica. Endurir la legislació i, sobretot, aplicar el màxim zel per exigir-ne el compliment és quelcom que hem de continuar exigint als successius governs, que moltes vegades són els primers a incomplir aquest marc legal, ja que moltes administracions no són, precisament, un model de referència en la puntualitat dels pagaments.
Dit això, cada vegada és més freqüent la situació d’indefensió en què queden no poques empreses i particulars quan, de manera unilateral, són inclosos als anomenats Sistemes d’Informació Creditícia (SIC) o, més col·loquialment, llistes de morosos (EQUIFAX, ASNEF, etc.). Sovint això passa per deutes amb entitats bancàries, que ja venim explicant en aquests articles que no són, en absolut, un exemple de bones pràctiques ni de gestió ètica de les responsabilitats socials que tenen encomanades (aquelles que obliguen a rescatar-les amb fons públics quan tenen problemes, moltes vegades generats per elles mateixes, cosa que cal recordar). I si parlo d’indefensió és perquè un deute, en alguns casos, és una situació discutible, un conflicte entre parts, en què serà necessari un judici o un arbitratge que resolgui si aquest deute és legítim i en quins termes.
Iniciar un procediment judicial per un presumpte deute (que pot ser un desacord) obliga als titulars d’aquests registres unilaterals d’impagaments a retirar l’empresa a la que han perjudicat
Un pas que els bancs solen saltar-se en molts casos de manera injustificada, col·locant -insisteixo- de forma unilateral els seus suposats morosos entre l’espasa i la paret, perquè la inclusió en aquests SIC comporta grans maldecaps a les empreses o particulars que la pateixen, mentre que, per altres vies, s’espera l’esmentat arbitratge que haurà de resoldre els termes en què s’ha de satisfer aquest teòric deute, en el cas que realment ho sigui.
És important tenir en compte que, davant d’aquesta injustícia, les víctimes poden defensar-se. El marc legal espanyol i europeu estableix una sèrie de limitacions a aquesta tendència massa normalitzada de, davant el mínim dubte o impagament, condemnar a la marginalitat financera tancant el sospitós a la masmorra de les llistes de morosos.
Alguns d’aquests requisits són: que les dades hagin estat facilitades pel creditor; que facin referència a deutes certs, vençuts i exigibles, l’existència o la quantia dels quals no hagi estat objecte de reclamació administrativa o judicial per part del deutor, ni mitjançant un procediment alternatiu de resolució de disputes vinculant entre les parts; que el creditor hagi informat l’afectat en el contracte o en el moment de requerir el pagament sobre la possibilitat d’inclusió a les llistes de morosos, amb indicació d’aquelles en què participi; que s’hagi informat l’afectat de la possibilitat de defensar-se en un termini de 30 dies; que es garanteixi que les dades es mantinguin als SIC únicament mentre persisteixi l’incompliment, amb un límit màxim de 5 anys des del venciment de l’obligació; o que només puguin ser consultades per persones o organitzacions que mantinguin una relació contractual amb l’afectat.
Requisits que, molt sovint, no es compleixen. I que, per aquest motiu, obren la porta a reclamacions judicials contra les empreses titulars d’aquests registres que poden desembocar en la retirada del nom de l’empresa d’aquestes llistes de morosos i, fins i tot, en la reclamació de compensacions econòmiques pels danys i perjudicis ocasionats per aquesta actuació irregular de part, que vulnera la presumpció d’innocència i que converteix unilateralment en morositat el que pot ser simplement un desacord entre parts.
De fet, només iniciant un procediment judicial ja es pot obligar a les empreses titulars d’aquests registres a retirar el nom del presumpte deutor i és important que, qui es trobi en aquesta situació, opti per aquesta via, ja que, també als tribunals, la unió fa la força. Hi ha molta jurisprudència en aquest sentit i s’ha d’aprofitar. Com sempre diem, utilitzem les vies que ens ofereix el sistema judicial per defensar els nostres drets.
