La gran banca espanyola va tornar a donar-se un festí el 2024. Entre els sis principals bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja) van guanyar 31.767 milions, un 20,5% més que l’anterior rècord del 2023, a la meitat de la polèmica pel nou impost a les entitats financeres que gravarà els resultats del 2024. Uns resultats esplèndids propiciats per dos vents de cua de signe contrari. A l’inici de l’any, el preu dels diners estava al nivell més alt en dues dècades, en el 4% davant el 2% amb què va arrencar el 2023. A partir del juny, el BCE va començar a rebaixar els tipus d’interès de manera progressiva fins deixar-los en l’actual 2,75%, el que estimula el volum de crèdits hipotecaris que se subscriuen.
La banca sempre guanya. I sempre discuteix tot allò que pot afectar als seus ingents beneficis, com l’impost del que parlàvem. Queda clar que la societat no pot deixar en la consciència social de les entitats financeres ni dels seus directius que, a banda d’estar enfocats a resultats, ho estiguin també, una mica, a complir amb la teòrica funció social que tenen encomanada. No els interessen els deures i no els interessen els deutes, com el que van contreure quan el 2012 els vam rescatar entre tots amb més de 120.000 milions d’euros que goso vaticinar que mai seran retornats en la seva totalitat.
Haurà de ser la societat, doncs, qui exigeixi a la banca que faci alguna cosa més que lucrar-se. Perquè el sector no té complexos. Per enumerar algunes tendències que conviden a fer alguna cosa podem parlar de la dimissió dels bancs a oferir una atenció personalitzada al seus clients. O del tancament d’oficines. O de l’aixeta del crèdit a les empreses, cada cop més draconiana. O de l’oportunisme d’oferir crèdits amb interessos abusius als damnificats per la DANA. O de l’intent d’escaquer-se de la seva responsabilitat davant l’epidèmia d’estafes digitals. I podríem seguir…
La ciutadania ha d’exercir més pressió. Als seus representants polítics, perquè activin polítiques tributàries i reguladores que posin límits a aquest festí bancari. I per la via judicial, informant-se i identificant en quins casos les entitats abusen de nosaltres. Només així podrem plantejar un pols que, malgrat els progressos dels últims anys, segueix estan molt desequilibrat. I no ho oblidem: la banca seguirà guanyant, perquè quan no ho fa socialitza les seves pèrdues. Per tant, demanem-los coses a canvi.
