Com sap el lector, la propietat privada és un dels pilars del nostre model social, econòmic i polític, tot i que no és un valor absolut, com contempla la Constitució, i això potser ho sap menys gent. En efecte, els drets associats a la propietat privada poden quedar en suspens o esdevenir relatius quan pel mig hi ha qüestions d’utilitat pública, interès general o bé comú, com el desplegament d’una infraestructura viària, ferroviària o energètica per un terreny que ens pertany, per exemple.
En aquests casos, com deia, la utilitat pública preval. Però, algunes vegades, en virtut d’aquest principi i de les excepcions al valor absolut de la propietat privada es cometen abusos que es poden i s’han de combatre. Poso un exemple real i recent. El d’un propietari de les nostres comarques que va veure amb estupefacció que, de sobte, unes màquines irrompien a la seva finca per arrencar arbres fruiters i fer forats al terra. L’argument era que per allí hi ha de passar una línia d’alta tensió per transportar electricitat, esgrimint un document privat signat 12 anys abans a canvi d’una quantitat econòmica irrisòria que ara la companyia pretenia que fos un xec en blanc.
No és la manera legal de fer-ho. Quan parlem d’un projecte d’aquestes característiques s’ha de fer una expropiació i una servitud de pas per als treballs d’instal·lació. I això comporta un seguit de requisits que en aquest cas no s’han respectat: donar informació a les parts, fixar un preu just, satisfer la indemnització, establir una temporalitat concreta per executar els treballs, etc. I tot això no es pot fer per un document privat, sinó en un document públic amb totes les garanties de legalitat.
