Les empreses es governen i es gestionen en base als números, i més amb la creixent quantitat de dades objectives que s’han de tenir en compte en l’era del big data. Això no ho discuteix ningú. Però, com saben els bons empresaris i directius, malament anirien les empreses si en la gestió del seu dia a dia només tinguessin en compte tot allò objectivable, tot allò numèric que queda reflectit al compte d’explotació i als nombrosos informes que motiven la presa de decisions. Perquè una empresa són els seus balanços, però també els seus intangibles. Si se’m permet la broma, les estadístiques són com el bikini: ho deixen veure gairebé tot, però no el més important, que deia un famós entrenador esportiu.
El mateix passa amb els seus socis. N’hi ha que tenen un rol més capitalista (perquè bàsicament aporten capital) i altres que són tecnològics (amb experiència i coneixements amplis del sector). Però tots, tots, tots aporten alguna cosa més que els diners que queden registrats davant de notari en el moment de la constitució de la societat o les successives ampliacions de capital.
Un soci és alguna cosa més que els diners que posa a una empresa. És un intangible amb cames. Aporta valor afegit de caràcter intel·lectual, en l’àmbit dels contactes, de la gestió comercial, de l’experiència en la direcció… I tot això cal quantificar-ho. El dret anglosaxó té molta més tradició en aquest àmbit, però també aquí disposem de marc legal i jurisprudència suficient per reconèixer aquest valor total d’un soci. Es veu molt en els àmbits de la propietat intel·lectual i la propietat industrial, però encara hi ha molts sectors on tenim marge de millora.
Ara bé, hi ha un intangible que sobresurt per sobre dels altres: la reputació. Un soci amb bona reputació professional i personal projecta confiança cap al mercat, cap als proveïdors, cap a les entitats financeres i, sobretot, cap als treballadors. La confiança és un actiu invisible però determinant: pot obrir portes, accelerar processos i reduir costos de transacció. La literatura acadèmica parla de capital social, aquell conjunt de relacions i confiança que fan més eficient qualsevol organització. En aquest sentit, la reputació d’un soci no només beneficia la seva empresa sinó que esdevé un element clau en la seva sostenibilitat a llarg termini.
A més de la reputació, hi ha altres aportacions igualment difícils de traduir en xifres però d’un impacte enorme: la xarxa relacional, els contactes d’un soci sovint es converteixen en clients, proveïdors o aliats estratègics; el coneixement sectorial, molts socis han acumulat una experiència que no es troba en manuals ni en informes; els valors i la cultura, un soci transmet uns principis i una manera de fer que, de retruc, acaben impregnats en l’ADN de l’empresa; la capacitat de resiliència, en moments de crisi la serenitat o la visió d’un soci pot marcar la diferència entre resistir o desaparèixer.
El reconeixement d’aquest valor total d’un soci pren especial sentit en el moment de la venda d’una societat. És habitual que qui la compra, conscient d’aquestes aportacions intangibles, demani a l’anterior propietari que es quedi per un temps a l’organigrama en una posició rellevant. Aquest fet no és casual: el comprador entén que, sense aquell soci, l’empresa podria perdre part del seu atractiu, del seu prestigi i fins i tot de la seva cartera de clients.
Ara bé, aquest valor s’ha de quantificar i reconèixer econòmicament en aquestes operacions, ja siguin de venda o de separació d’un soci. I això no és fàcil: exigeix argumentació sòlida, criteris objectius i, sobretot, assessorament especialitzat. En aquest punt, el paral·lelisme amb el tractament del fons de comerç en comptabilitat és evident: el que realment es paga no són només els actius físics, sinó aquella combinació de confiança, coneixement i relacions que fa funcionar l’empresa.
En definitiva, si les empreses volen gestionar-se amb una mirada completa, han d’aprendre a valorar els intangibles dels seus socis. Perquè, al cap i a la fi, els diners són fàcilment substituïbles, però la reputació, l’experiència i la confiança es construeixen amb anys i es poden perdre en un instant. Com sempre diem, busquin el millor assessorament legal i estratègic. En aquest àmbit, com en tants altres, no és una despesa, sinó una inversió amb retorn.
