La nostra societat mediterrània és especialment propensa a grans debats sobre la responsabilitat de les nostres accions. No me posaré en terrenys que no son el meu, però diuen alguns filòsofs que son coses de l’empremta judeo-cristiana de la nostra cultura, que posa la culpa al centre del nostre judici (es veu que un tal Nietzsche va dedicar riuades de tinta al tema).
Però més enllà de les tertúlies de cafè i les opinions dels nostres cunyats, depurar la responsabilitat sobre determinades situacions indesitjables que hem d’afrontar és un assumpte complex i de grans conseqüències jurídiques en el que és important comptar amb una anàlisi expert. Perquè estan en joc els nostres drets i els nostres interessos.
Poso un exemple recent. Un patinet elèctric, correctament desat a un aparcament individual, al que li explota la bateria provocant un incendi que crema aquest aparcament, el del veí i la casa del veí. A nivell col·loquial, la primera assignació de responsabilitat recau de manera automàtica en el propietari del patinet, que si, a sobre, és una bona persona en el sentit judeocristià del terme, interioritzarà la culpa i assumirà la responsabilitat fent front a la reparació dels danys. Però no és així. Jurídicament, i tal com ha demostrat el procediment judicial, si no ha incorregut en negligència -que no és el cas- la responsabilitat és del fabricant del patinet, que haurà de respondre dels danys. Però per arribar a aquest punt, caldrà argumentar-ho davant d’un tribunal, si hi ha hagut una reclamació per part del titular dels interessos afectats.
Segur que els han vingut al cap moltes altres casuístiques similars. Tècnicament, ens referim a l’anomenada responsabilitat extra-contractual, que és la que han d’assumir, entre altres, els fabricants dels nostres béns quan, sense que nosaltres haguem obrat negligentment, hem ocasionat algun tipus de dany a un tercer. El laberint legal de la responsabilitat és insondable, i contempla moltíssimes modalitats, però moltes d’ells exculpen a la persona individual que, de manera automàtica, assumeix la culpa sense plantejar-se quins son els seus drets reals.
Com sempre, l’antídot a ser víctimes d’aquests automatismes que apliquem per bona fe i desconeixement és consultar a un advocat que ens ajudi a veure les coses des d’una perspectiva diferent. I això no és buscar-li 5 peus al gat, és, només, ser conscients dels nostres drets i superar aquella inèrcia auto inculpatòria que té els seus orígens en el judeocristianisme o ves a saber on -això ho deixo als filòsofs- però que ens juguen en contra quan hem de fer front a un accident, sinistre o imponderable.
