Tothom en major o menor mesura té coneixement del que és la guarda exclusiva i la guarda compartida dels fills menors, i el conseqüent règim de visites per estar amb els menors que sorgeix de les situacions de divorci o separació. De fet, els tràmits més habituals, que no els únics, en casos de divorci o separació amb fills menors comuns, passa pel tipus de guarda i règim de visites que s’estableix als progenitors, sempre pensant en l’interès dels menors.
No obstant, avui no ens centrarem en aquest procés, sinó que analitzarem la figura del Punt de Trobada Familiar, recurs que apareix quan parlem de situacions conflictives entre els progenitors i/o familiars que desemboquen en la impossibilitat d’acomplir amb un règim de visites concret.
Què és el Punt de Trobada Familiar (PTF)?
Tal i com breument hem avançat, el PTF és un recurs social especialitzat en la intervenció en situacions de conflicte familiar que han portat a una dificultat en les relacions dels fills menors amb algun progenitor, o fins i tot amb algun familiar. A Catalunya, aquest servei es troba regulat al Decret 357/2011, de 21 de juny.
D’acord amb aquesta definició, és molt important que tinguem en compte, que aital servei és subsidiari, només s’utilitzarà un cop s’hagin esgotat totes les vies possibles.
L’objectiu principal d’aquest servei és NORMALITZAR LA SITUACIÓ CONFLICTIVA, sempre afavorint el compliment del dret fonamental dels menors consistent en mantenir la relació amb els progenitors i/o familiars després de la separació o divorci.
L’equip tècnic del PTF vetlla perquè el règim de visites no sigui una amenaça pel menor i intenta afavorir el retrobament entre les parts per normalitzar la situació. Per assolir aitals objectius, s’han de tenir en compte una sèrie de principis d’intervenció, entre els quals trobem:
- La Intervenció del menor.
- La Intervenció dels familiars.
- La Responsabilitat parental.
- S’ha d’evitar el caràcter permanent del servei.
- La Intervenció d’un equip tècnic professional.
- Ha de ser un servei neutre, imparcial, confidencial, subsidiari i de qualitat.
No es pot demanar la implantació del PTF sense haver esgotat la resta de vies, com establir un règim de visites amb els menors.
Quines peticions atenen els Serveis de Punt de Trobada Familiar?
Les persones que utilitzen aquest servei acostumen a ser les que es deriven al mateix per l’Autoritat judicial, per exemple, per circumstàncies de risc pel menor, o per entitats públiques amb competència en protecció dels menors.
Tot i que el PTF és un servei previst per situacions conflictives, el mateix no sempre es pot utilitzar, doncs no serà possible quan el règim de visites estigui suspès.
D’acord amb l’article 8 del Decret 357/2011, de 21 de juny, els serveis de PTF només atendran les peticions derivades dels jutjats i tribunals mitjançant Interlocutòria o Sentència de mesures cautelars o definitives que estableixin els drets de relació i comunicació amb els menors; d’òrgans competents en matèria de protecció a la infància i adolescència; dels centres d’intervenció especialitzada de la Xarxa d’Atenció i recuperació Integral a les dones en situacions de violència masclista.
En els dos darrers casos, ha de constar el motiu pel qual es deriva la família al Servei, la problemàtica existent.
Quina és l’actuació del PTF?
Per assolir els seus objectius el Punt de Trobada Familiar treballa en un marc psico-social d’intervenció.
Per millorar la situació, recolza el compliment del règim de visites, el qual pot consistir en entregues i recollides dels menors en el PTF establert; fer visites tutelades, visites no tutelades, o acompanyaments fora del Centre del Punt.
Aital recolzament es complementarà amb intervenció individual i familiar consistents en entrevistes als progenitors i/o familiars implicats, i als menors. Tot això complementat amb la intervenció en negociacions i aplicacions mediadores i l’elaboració dels corresponents registres i documentació, presentant-se els corresponents informes a l’entitat que ha derivat el servei.
La durada i evolució de la mesura del Punt dependrà de cada cas concret, el més habitual és que s’estableixi un termini en els expedients de derivació, termini que depenent de l’evolució del cas es pot sotmetre a pròrrogues, fins a un màxim de 18 mesos. No obstant, en altres casos, simplement es deriva al servei sense establir unes pautes concretes, en aquests casos el termini depèn de l’evolució de cada cas, fins arribar al màxim establert a l’article 25 del decret 357/2011, de 21 de juny.
I un cop acaba el servei, que succeeix?
Tal i com hem avançat, el Servei informarà als òrgans que han derivat als progenitors i el menor al PTF, mensualment o d’acord amb el que s’hagi establert en l’expedient de derivació, informes en els quals poden fer propostes sobre l’exercici dels drets de relació i comunicació amb els menors, i seran aitals òrgans els que dictaran la resolució corresponent sempre donant trasllat a les parts implicades.
D’acord amb l’article 20 del Decret 357/2011, de 21 de juny, el Servei finalitzarà pels següents motius:
- Per resolució judicial o administrativa. En aquest cas s’haurà d’establir quin serà el règim de visites que s’establirà entre les parts un cop s’analitzin els informes rebuts pel Servei.
- A petició dels progenitors.
- Transcorregut el termini del Servei. En aquest cas, obligatòriament s’haurà d’acudir de nou als òrgans judicials o administratius que van establir el servei per obtenir una resolució amb un règim de visites per les parts, i que aquestes no quedin desemparades.
- Per trasllat dels menors fora de Catalunya.
- Per acord entre les parts.
- Mort d’alguna de les parts.
- Altres causes que impedeixin la continuació.
En resum, en els casos de separació o divorci en els quals es deriva per part de l’òrgan judicial al servei, en cas que el Servei consideri que s’ha de donar per acabat el mateix, s’haurà de traslladar el corresponent informe al jutjat, donar trasllat a les parts i a partir d’aquí s’haurà de celebrar la corresponent vista per fixar el règim de visites a seguir conformement amb els informes presentats.
A Reverter Advocats disposem d’un Departament de Dret de Família que us pot ajudar en aquestes i moltes qüestions relacionades amb la guarda dels menors.
FAQS
1.- Què s’entén per situació conflictiva?
Per exemple, que s’hagi trobat la relació entre els progenitors i/o familiar interrompuda, o que la mateixa sigui de molt difícil desenvolupament.
Un cas que pot donar lloc a la derivació del PTF pot ser per l’existència de situacions de violència entre progenitors als menors, o perquè el progenitor que té la guarda es nega a complir amb el règim de visites fins al punt que el menor perd el contacte amb l’altre progenitor.
2.- On es desenvolupa el Punt de Trobada Familiar?
En un lloc neutral, acostumen a ser Centres que es dediquen expressament a aquests aspectes, i majoritàriament són de titularitat pública.
Els centres s’adeqüen a les característiques sòcio-democràtiques i territorials de cada Comunitat Autònoma.
3.-Què fa el servei per a normalitzar la situació?
Es vetlla perquè el règim de visites no pugui ser una amenaça pel menor. Amb les diferents visites s’intenta afavorir el retrobament, que els menors s’expressin en un espai neutral; es prevenen les situacions de violència, per això les visites són tutelades.
S’ofereix un servei d’orientació i recolzament als progenitors i/o familiars perquè aconsegueixen autonomia per acomplir sense dependre del Servei, i s’aconsegueix informació fidedigna sobre les actituds que és útil per trobar la direcció correcta pels progenitors, SEMPRE EN INTERÈS DEL MENOR.
4.- Què s’entén per situació de risc del menor per tal de poder acollir-se al punt de trobada?
Entre altres, són considerades situacions de risc les següents:
- Casos en que el progenitor no custodi no tingui un entorn adequat per visites.
- Casos en que existeixin situacions de violència.
- Casos en que sigui necessària supervisió per no posar el menor en perill.
- Casos en que el menor viu amb una família d’acollida perquè està separat dels pares com a mesura de protecció.
- Casos en que és el menor el que mostra rebuig a relacionar-se.
- Casos en que el progenitor que té la guarda NO VOL COMPLIR i impedeix el compliment.
Sempre es tracta de situacions, com hem assenyalat, conflictives.
Sra. VANESSA CALDERÓ
Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS
