Quan ens trobem davant d’un procediment de separació o divorci en el qual hi ha fills menors, ja sigui un procediment de mutu acord o contenciós, s’ha d’acordar entre les parts o fixar judicialment, un repartiment de les diferents despeses.
Si pensem en aquestes despeses, el principal que ens ve a la ment són despeses de material escolar, llibres, matrícules, activitats extraescolars o roba. Però entre totes aquestes despeses, algunes poden ser ordinàries i unes altres extraordinàries, i aquestes tenen certes particularitats que a continuació exposarem.
Què són les despeses extraordinàries?
Despeses extraordinàries són totes aquelles que es consideren adequades per a l’educació o sanitat dels menors, però que no són imprescindibles per la vida dels mateixos.
Entre aquestes despeses hi trobem les activitats extraescolars, els campaments o campus d’estiu, activitats culturals i esportives, entre altres.
Pel que fa a aquestes despeses, evidentment com en el cas de les ordinàries, els progenitors poden arribar a un acord, però en aquest cas destaquem que només es pagaran per meitat, SEMPRE I QUAN EXISTEIXI ACORD ENTRE ELS PROGENITORS, en relació a la realització d’aitals activitats.
Acreditat aital extrem, avui fem referència a aitals despeses, perquè depenent com es fixin les mateixes en el conveni regulador, en el cas d’incompliment, el procediment per reclamar-les serà més o menys ràpid.
L’article 776 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, regula els procediments d’execució forçosa dels pronunciaments sobre mesures, i pel que fa a les despeses extraordinàries, en el seu punt 4t, estableix el següent:
“Cuando deban ser objeto de ejecución forzosa gastos extraordinarios, no expresamente previstos en las medidas definitivas o provisionales, deberá solicitarse previamente al despacho de ejecución la declaración de que la cantidad reclamada tiene la consideración de gasto extraordinario. Del escrito solicitando la declaración de gasto extraordinario se dará vista a la contraria y, en caso de oposición dentro de los cinco días siguientes, el Tribunal convocará a las partes a una vista que se sustanciará con arreglo a lo dispuesto en los artículos 440 y siguientes y que resolverá mediante auto.”
A què es refereix aquest article 776.4t de la Llei 1/2000, de 7 de gener?
Principalment, a què si en el conveni regulador de divorci o separació dels progenitors, ens hem limitat a indicar que les despeses extraordinàries es satisfaran per meitat, sense especificar quines són aquestes despeses, en el cas que es produeixi un incompliment per una de les parts, el procediment de reclamació serà més llarg, tenint en compte que abans de poder reclamar la despesa, s’haurà d’acreditar mitjançant un procediment apart que les despeses reclamades són extraordinàries.
En aquest sentit, i als efectes que en cas de malentesos tot sigui el més clar i transparent possible, el consell d’aquest despatx és que tot i que es tracti d’un conveni regulador de mutu acord, s’especifiquin al màxim TOTES LES DESPESES, deixant taxats quins aspectes seran considerats despeses extraordinàries i quins no, i com es satisfaran entre les parts.
Si les parts especifiquen en el conveni quines són les despeses que consideren extraordinàries, en cas de reclamació el procediment que hauran de seguir, serà més senzill i ràpid, i consistirà en el següent:
- Abans de presentar demanda davant el Jutjat de Família que correspongui, el progenitor que reclami enviarà un Burofax a l’altre progenitor, indicant l’import que se li deu i en base a què, especificant les despeses extraordinàries que reclama a què corresponen. Per a poder reclamar aquestes despeses, abans d’interposar la demanda s’han d’haver reclamat a l’altre progenitor.
- Si transcorregut el termini que se li concedeixi en el Burofax, 30 dies màxim, per respondre, l’altre progenitor no diu res, llavors ja sí, es presenta la corresponent demanda d’execució forçosa de reclamació de quantitat, iniciant-se el corresponent procediment de reclamació.
Com veiem, si tot està especificat, NO ÉS NECESSARI EL PROCEDIMENT PREVI EN EL QUAL S’ACLAREIXI SI LES DESPESES EXTRAORDINÀRIES RECLAMADES PODEN SER CONSIDERADES COM A TALS O NO.
En resum, i el motiu pel qual ens hem referit avui a aquestes despeses, és per destacar com és de necessari elaborar un conveni regulador complet, específic, clar i transparent, tot i que es tracti d’un divorci o una separació de mutu acord, doncs sempre es pot presentar alguna complicació, i si ens limitem a fer un conveni genèric, en el moment de reclamar qualsevol cosa que ens pugui correspondre, serà molt més difícil de justificar i de reclamar.
FAQS
1.- Quan temps tenim per reclamar les despeses?
En aquest cas i centrant-nos en Catalunya, el termini per a reclamar les despeses impagades prescriu als tres anys, conformement amb l’article 121-21 del Codi Civil de Catalunya, sempre i quan les despeses extraordinàries siguin específiques i es tracti de despeses periòdiques relatives a pagaments periòdics per anys o en terminis més breus. Un exemple en aquest cas seria el menjador escolar, si les parts l’han identificat com a despesa extraordinària.
En el cas que parlem de despeses de qualsevol tipus que no tingui un pagament periòdic fixa’t dimanant d’una activitat considerada despesa extraordinària, aital prescripció es produirà als deu anys, d’acord amb l’article 121-20 del mateix text legal.
Si parlem d’un procediment de fora de Catalunya, i basant-nos en el Codi civil espanyol, conformement l’article 1964.2 del Codi Civil espanyol, aital període prescriu als cinc anys.
2.- Quan especifiquem en el conveni les despeses extraordinàries com a tals, hem de fixar l’import?
No, simplement s’haurà d’indicar quines seran les activitats i despeses dels menors que les parts consideraran com a despeses extraordinàries, i que decideixen assumir ambdues parts.
Les despeses extraordinàries a diferència de les ordinàries poden variar amb el temps, anualment o inclús a més curt termini i aital situació impedeix que les parts puguin especificar l’import exacte que es destinarà en concepte de despesa extraordinària, havent d’especificar-se en el conveni, quines seran les despeses que es consideraran extraordinàries als efectes de que ambdues parts en tinguin coneixement.
3.- Si reclamem les despeses via Burofax, i el progenitor al que requerim no el recull, què fem?
Si no tenim cap comunicació de canvi de domicili del progenitor al que ens dirigim que pugui haver impedit la recepció del Burofax, iniciarem el procediment d’execució forçosa, acreditant aital extrem en la nostra demanda.
Sra. VANESSA CALDERÓ
Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS.
