Un testament redactat amb la millor de les intencions pot ser una bomba de rellotgeria que faci saltar pels aires l’harmonia familiar; un malson que es pot evitar amb el denominat ‘pacte successori’ o ‘pau per a l’endemà’
Quantes famílies s’han esquerdat a l’hora d’heretar? La condició humana és de naturalesa egoista, ho sabem. A més, la percepció dels drets sobre el patrimoni familiar és un terreny pantanós farcit de percepcions personalíssimes on es barregen moltes coses. Tot això pot aflorar en el moment de l’herència, per molt que el testament s’hagi elaborat amb la millor de les intencions. Els efectes d’aquestes situacions són molts nocius: béns congelats, procediments judicials inacabables, decisions arbitràries i famílies trencades.
El Dret Civil català contempla una figura que ho evita: l’anomenada ‘pau per a l’endemà’ o ‘pacte successori’. Es tracta de consensuar en vida quins béns li deixa un progenitor a cadascun dels seus fills. Un cop signat, l’acord és irrevocable, a no ser que totes les parts es torni a posar d’acord per modificar-lo. Aquesta fórmula té, a més, la virtut, que l’hereu d’un bé ho sap en vida, sap a què atenir-se el dia de demà i pot anar-hi fent les inversions que cregui convenients, sense pagar impostos sobre el bé, que no serà seu fins la defunció del progenitor.
El pacte successori, reconegut a l’article 431-1 del Codi Civil de Catalunya, té el seu origen en la tradició jurídica catalana, que històricament establia que els germans es repartissin l’herència per un sistema de lots de béns: un germà els fixava i l’altre triava amb quin es quedava cadascú. Un sistema molt simple que tendia a l’equilibri i l’equitat, els mateixos valors que busca la figura actual: no pot ser injust allò que s’ha pactat entre totes les parts.
La ‘pau per a l’endemà’ és un recurs poc conegut, però que estalvia molts litigis en el si de les famílies. Consulteu-nos com us podeu acollir a aquest mecanisme, sense cap compromís.