Considerarien acceptable que quan es proveeixen d’aliments i altres necessitats immediates al seu supermercat de confiança a l’arribar a la caixa els fessin una factura estimada que ja s’arrodonirà més endavant en algun moment d’un futur incert? O que quan es prenen un cafè, una cervesa o un gelat a la seva terrassa habitual els demanessin una xifra que no es pot saber d’on ha sortit d’una manera detallada? És el que històricament hem de donar per bo els consumidors amb bona part de les factures d’electricitat que paguem amb la qüestionable (però assentada) figura de la lectura estimada.
Es tracta d’una anomalia legal que prové de temps més foscos en els que els drets dels consumidors eren encara molt embrionaris. Un context que determinades empreses afins a l’establishment aprofitaven per imposar els seus protocols unilaterals. Sorprèn que en l’actual marc legal una fórmula com aquesta perduri, però ja sabem que la inèrcia és un dels grans motors de l’univers, també a nivell sociològic o legal. Tanmateix, és una inèrcia que es pot trencar, tot i que, com a acostuma a passar, cal recórrer als tribunals.
No els avorriré amb normativa legal, però a grans trets el consumidor té dret, també en l’àmbit del consum d’electricitat, a rebre informació clara i detallada de quines quantitats ha de sufragar, com s’estructuren aquests imports i com s’han generat en base a unes tarifes públiques. I tenir aquesta informació en temps i forma, a l’hora de pagar, no diferir-la per a més endavant, pagar-ne una part aproximada ara i compensar-ho ves a saber quan i com. Una condició que clarament incompleixen les lectures estimades tal com ja han confirmat diverses sentències que insten a les companyies responsables a corregir aquesta mala praxi.
L’argument que acostuma a donar la companyia que comercialitza l’electricitat sobre l’incompliment en el que incorren és que en el sistema participen companyies distribuïdores i companyies comercialitzadores i que la informació sobre els consums la tenen les primeres. Una excusa que estaran d’acord amb mi que és molt poc consistent. Més si tenim en compte que totes aquestes companyies acostumen a tenir algun tipus de parentiu empresarial. Però, per fer-ho ras i curt, no és el nostre problema, com quan paguem per qualsevol altre producte o servei.
A l’era de la digitalització i el big data, no té cap sentit que un servei tan bàsic com l’electricitat, prestat per uns operadors d’una envergadura empresarial gegantina –per molt que es fragmentin en una laberíntica estructura de filials i partners–, no estigui puntualment monitoritzat per uns indicadors de consum clars que permetin facturar amb lectures reals en qualsevol moment i oferir aquesta informació al client perquè la pugui consultar quan vulgui.
És sorprenent que no sigui així, oi? Tant, que ens fa sospitar si és una qüestió de manca d’eficiència o d’una deliberada voluntat corporativa de mantenir certes opacitats pròpies d’una altra època. Probablement, hi ha una mica de tot. Però, com deia, tenim la possibilitat de trencar aquestes inèrcies anacròniques i fer-nos valdre davant d’aquestes companyies acostumades a saltar-se els nostres drets.
