Dins de l’allau de notícies negatives que cada dia rebem relacionades amb el COVID-19, vull transmetre un missatge positiu per a les famílies amb hipoteca referenciada a l’IRPH, tant si actualment estan pagant un tipus fix des de la desaparició de l’IRPH-Caixes i de l’IRPH-Bancs, com si estan pagant en base a l’IRPH-Entitats. Encara que hi ha veus que afirmen que la Sentència vinguda d’Europa no és tan bona per als consumidors com s’esperava, jo considero que és una bona notícia i que pot permetre a moltes famílies recuperar una liquiditat, que pot ser molt necessària en els temps que corren.
Què ens diu la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 3 de març de 2020, a l’assumpte C-125/18?
1.- Ja no hi ha dubte que l’IRPH pot ser impugnat de nul·litat, per molt que es tracti d’un índex que era legal en el moment de la seva imposició.
2.- Tampoc no hi ha dubte jurídic en el sentit que es pot atacar una clàusula contractual que representi el nucli dur d’un contracte, com és el cas del preu del diner en un contracte de préstec hipotecari.
3.- Per a considerar que l’IRPH és abusiu en un préstec hipotecari, cal analitzar quina informació va donar l’entitat bancària als clients, abans d’anar al Notari.
La importància d’aquesta declaració del Tribunal de Justícia de la Unió Europea consisteix en què porta de nou al camí de la racionalitat l’anàlisi judicial d’aquests casos. En una relació entre entitat financera i consumidor hi ha allò que s’anomena asimetria contractual; en altres paraules, una de les parts té tota la informació financera i, a més a més, té l’obligació de traslladar-la de manera comprensible al consumidor. Per tant, són les entitats bancàries les que han de demostrar que van informar de manera adequada els futurs prestataris sobre les virtuts de l’índex de referència del seu préstec.
Com hauria de ser transmesa aquesta informació? Com ja ens ho deia l’exposició de motius de l’Ordre Ministerial de 5 de maig de 1994 (que ja fa molts anys que està derogada), amb una comparació de les diferents ofertes que hi ha al mercat. A més a més, l’avantatge d’aquestes comparatives, valgui la redundància, pot ser molt gràfica, amb l’exposició de les corbes d’evolució de cada índex. Això que és tan lògic i fàcil a priori, és allò que no es feia, malgrat la norma referida (que primer s’aplicava als préstecs no superiors a 150.000€ i a partir de finals del 2007 a tota la resta de préstecs a favor de consumidors per a adquirir habitatge habitual).
Certament l’entitat financera en cada cas tindrà l’obligació de demostrar que va donar aquesta informació comparativa, que hauria d’haver estat de forma proactiva (és a dir, no és el consumidor el que ha de preguntar, sinó el banc és qui ha d’oferir). Però, no ens enganyem, no estem en el mateix cas de les clàusules-sòl, que ha comportat casi de manera automàtica, llevat d’excepcionals supòsits, la declaració de nul·litat d’aquestes clàusules.
Dic això, perquè, si retrocedim a l’època del boom immobiliari, molts consumidors, quan rebien simulacions sobre l’import que haurien de pagar mensualment al banc, podrien haver rebut comparatives numèriques dels dos índex. Una cosa és que no sigui cert que l’IRPH, en qualsevol dels seus vessants, sigui més estable que l’Euríbor i altra qüestió diferent és que un IRPH més un diferencial baix (0% o 0,5%), pugui resultar més avantatjós per al consumidor que un Euríbor més 1,5% o 2%, segons el període d’aplicació. Aquestes possibles comparatives poden jugar en contra del consumidor a l’hora d’analitzar la possible abusivitat de la imposició de la clàusula. És un exemple del fet que no podem confiar en un cert automatisme judicial de la nul·litat de la clàusula.
Finalment, ens trobem davant del dubte, i aquí tenim la part més delicada de la sentència, relatiu a quin índex ha de substituir un IRPH que sigui declarat abusiu, pel que fa a la seva imposició com a índex de referència en una hipoteca. Certament existeix la possibilitat que el Tribunal Suprem es decanti per fer seguidisme de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, per la qual s’establia l’IRPH-ENTITATS com a índex supletori dels desapareguts IRPH-CAIXES i IRPH-BANCS. Ara bé, aquesta aplicació minoraria considerablement els possibles avantatges que la nul·litat de l’IRPH-CAIXES o IRPH-BANCS tindria per als consumidors.
Segons la meva opinió, s’hauria de buscar quin hauria estat l’índex escollit pel prestatari si l’entitat financera hagués fet bé les coses, és a dir, si hagués informat comparativament les diferents opcions al mercat. En altres paraules, què hauria fet un ciutadà mitjà si el banc l’hagués informat correctament. Aquest índex possiblement escollit seria l’Euríbor, pel qual van optar majoritàriament els ciutadans d’aquest país, en percentatges que sempre han oscil·lat entre el 80 i el 90% o més com és en l’actualitat. AIXÒ és la clau per a aconseguir l’èxit del cas i obtenir una rebaixa substancial de la quota mensual i la devolució de les quantitats cobrades indegudament.
A Reverter Advocats som especialistes en aquests temes i podem ajudar-te a recuperar la teva liquiditat i a denunciar aquests abusos bancaris.
