La venda d’actius fallits de diverses entitats bancàries ha intensificat en les darreres setmanes la pressió dels fons voltors sobre els damnificats per la crisi
Espero no molestar els col·lectius animalistes pel títol d’aquest article, ja que els voltors als quals m’estic referint no són cap espècie susceptible de protecció, sinó ans al contrari: estaria bé fer-los desaparèixer perquè representen la culminació d’un procés d’especulació i de comerç amb l’esforç i les penúries dels ciutadans. Em refereixo als denominats fons voltors, que en els darrers mesos han intensificat el seu vol en cercle sobre els deutes bancaris de molts damnificats per la crisi econòmica.
El passat mes de desembre de 2019 sortia a la premsa que BBVA i CaixaBank feien neteja dels seus balanços i venien més de 3.000 milions d’euros en crèdits fallits. Banc Sabadell i Bankia s’hi van afegir i també han venut una gran quantitat d’aquests actius que han deixat de ser-ho. Aquesta maniobra té una notable repercussió sobre la ciutadania i una prova d’això són les comunicacions que, aquests mesos de gener i febrer, massivament s’han adreçat als deutors d’aquestes entitats bancàries, mitjançant les quals se’ls comunicava que els seus deutes havien estat cedits a uns fons estrangers anomenats GANDARA SV SARL (luxemburguès), PROMONTORIA ARES DAC (irlandès) i INTRUM INVESTMENT N1 DAC (irlandès). Davant d’aquestes comunicacions, què es pot fer?
En molts casos, es tracta de crèdits que els bancs estaven reclamant judicialment i, majoritàriament, es tractava de reclamacions contra fiadors d’empreses en concurs i contra antics deutors hipotecaris que, després de perdre la casa, encara els queda deute per pagar. En aquestes situacions, molts ciutadans ja s’han resignat a l’embargament de les seves nòmines per temps indefinit o bé a suportar la pèrdua d’altres béns a més a més de la casa que ja s’ha quedat el banc. No obstant això, el nostre sistema legal preveu una possibilitat d’evitar que aquests fons encara continuïn furgant en la profunda ferida de la crisi.
El Codi Civil preveu la possibilitat d’eliminar el deute pagant la xifra que el fons voltor ha abonat per la cessió del deute
M’estic referint a l’anomenat retracte de l’article 1535 del Codi Civil espanyol que preveu la possibilitat d’acabar amb aquests deutes interminables mitjançant el pagament al fons voltor del preu que ha pagat al banc per la cessió del crèdit. És curiós com una norma del segle XIX (i amb arrels al dret romà) pugui tenir tanta utilitat actualment. Malgrat que les representacions legals dels bancs han intentat combatre els efectes d’aquest article, el cert és que la jurisprudència que es va creant als nostres Tribunals ens permet aconseguir aquest objectiu i pal·liar, en una part important, el patiment d’aquests deutors, perquè pagant una part molt reduïda de l’antic deute (en molts casos la cessió ha estat inferior al 10% del deute), s’extingeix per sempre més.
Intentaré de forma planera i resumida ressaltar quatre punts que són importants per a exercitar aquest dret:
1.- L’article referit exigeix que el crèdit cedit tingui la qualificació de litigiós. Per tal concepte entenem tots aquells crèdits que deriven de procediments en què el banc reclama per l’impagament d’un crèdit hipotecari o d’una pòlissa de crèdit, en termes generals, i ho fa contra el deutor o contra el fiador.
2.- Dins d’aquests procediments, quan tinguem coneixement de la cessió del crèdit, hem de demanar al Jutjat l’exhibició del preu de la cessió i, un cop disposem de totes les dades d’aquesta cessió (preu i condicions de pagament), disposarem de NOU DIES per a interposar una demanda contra el fons voltor que s’ha quedat el crèdit perquè se’ns reconegui el dret al retracte.
3.- No cal consignar ni dipositar notarialment el preu de la cessió quan s’interposi la demanda. Només caldrà fer-ho quan s’hagi aconseguit una sentència ferma favorable on es reconeix el dret del retracte i per a aconseguir la cancel·lació del crèdit.
4.- El fet que s’hagi cedit el crèdit del deutor dins de tota una cartera de crèdits fallits no és impediment perquè pugui exercitar-se el dret de retracte, ja que els crèdits poden individualitzar-se i el preu de la cessió es pot calcular percentualment en funció del preu de la venda global.
És una escletxa legal molt ferma per acabar amb una sagnia originada durant una crisi de la que les entitats bancàries en són en gran mesura responsables
En definitiva, els deutors que aquest dies estan rebent les notificacions de la cessió dels seus crèdits tenen una escletxa legal molt ferma per liquidar el seu deute bancari d’una manera plausible. Es tancaria així una sagnia generada per la crisi econòmica. Una conjuntura, no ho oblidem, de la que els creditors d’aquests deutes -els bancs- van ser responsables en molt bona mesura.
Aquests i altres abusos bancaris pueden ser denunciados y en Reverter Advocats podemos ayudarte a recuperar lo que es tuyo. Llámanos y te informaremos.
