Tenia previst escriure aquest article des que el 12 de desembre de 2024 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència que suposa un abans i un després per a la viabilitat de les reclamacions per falta de transparència i abusivitat de les hipoteques variables vinculades a l’índex IRPH. Una sentència que contradiu al Tribunal Suprem, que negava aquests pecats. I ho faig en un dia en què em puc permetre explicar en primera persona que ja estem passant de la teoria a la pràctica, perquè ens acaben de notificar una sentència d’un jutjat de Reus que ja va, justament, en aquesta direcció, anul·lant la vinculació a l’IRPH i fixant la hipoteca a l’euribor. No se si és la primera de l’Estat, però de ben segur que a partir d’ara n’hi haurà moltes més, el que és una gran notícia i una oportunitat per als afectats.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha contradit el Tribunal Suprem i ha considerat les hipoteques IRPH abusives i no transparents
Recapitulem. L’IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) és un índex amb el que es calcula el tipus d’interès a aplicar a algunes hipoteques. És un índex oficial que, inicialment, tenia tres modalitats: de bancs, de caixes i d’entitats. Quan la gran majoria de caixes d’estalvis van deixar d’existir una llei de 2013 va obligar a aplicar només l’IRPH d’entitats. No els avorriré amb complexes dissertacions aritmètiques i ponderacions entre models matemàtics, però, com el lector haurà imaginat, aquesta decisió salomònica no beneficiava precisament als consumidors i sí, curiosament, a la banca. I dic curiosament perquè al 2013 ja havien aflorat moltes de les males praxis del sector i ja els havíem rescatat entre tots. Però ja sabem que la banca sempre guanya.
A partir d’aquí, i a la vista de les conseqüències negatives per als interessos dels consumidors d’aquesta decisió arbitrària, va començar una llarga lluita als tribunals per reclamar altres solucions per a l’IRPH, amb la denúncia addicional de la falta de transparència en la col·locació d’aquesta modalitat d’hipoteques als clients de les entitats bancàries. Per exemple, perquè l’entitat bancària no els havia explicat com es calcula aquest índex, o per no haver-los informat que sempre està per sobre de l’euríbor.
El pronunciament obre la porta a les reclamacions per substituir l’índex per altres més avantatjosos com l’euríbor
El Tribunal Suprem no hi va estar d’acord en considerar que al ser l’IRPH un índex oficial que es publicava al BOE la transparència estava garantida. Un punt de vista que tira per terra el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha dictaminat que el fet que la definició i l’evolució de l’IRPH estiguin publicats al BOE no és suficient per considerar que els clients mitjans estiguin en condicions de comprendre el mètode de càlcul d’aquest tipus d’interès. Un pronunciament que obre la porta a la reclamació judicial.
Això pel que fa a la falta de transparència. En el cas de l’abusivitat -una cosa no implica necessàriament l’altra- la sentència del TJUE es basa en que la vinculació de les hipoteques amb l’IRPH es fa mitjançant clàusules no negociades de forma individual amb el client que li causen un important desequilibri entre drets i obligacions. Amb l’afegit que el consumidor és molt probable que no hauria acceptat aquestes clàusules si s’haguessin negociat de manera individual, lleial i equitativa.
En conclusió, segons el TJUE hi ha abusivitat si el banc no va informar explícitament al client sobre la definició i el mètode de càlcul de l’IRPH. També quan, essent clàusules no negociades amb cada client de manera individual, amb lleialtat i equitat, aquest no hauria acceptat la clàusula per la que es condiciona l’interès variable del préstec hipotecari al IRPH. I, també, si no es va aplicar un diferencial negatiu per tal d’ajustar la TAE del contracte a la del mercat.
Davant d’això, i com sempre diem, és el moment d’acudir als tribunals per reclamar allò que és nostre. De manera molt especial quan, com és el cas, l’escenari ens és favorable.
