El lector sap que en un mercat lliure la competència juga un paper fonamental: els productors de bens i serveis s’esforcen a oferir els millors productes amb el millor preu per atreure els consumidors. Competeixen, en una paraula. És un dels pilars de dret de la societat de consum i quan s’altera s’estan atacant les regles del joc i els drets dels consumidors. Això és el que va passar amb el denominat càrtel dels cotxes, en el que una gran quantitat de fabricants van pactar presumptament els preus afegint uns sobrecostos il·legítims per millorar els seus marges de benefici, estafant així als compradors i, en definitiva, a tota la societat.
Durant les últimes setmanes han proliferat les notícies sobre aquest mala praxi. A aquest article tractarem d’explicar alguns conceptes per a fer entenedor què és un càrtel i per quina raó és perseguida per la llei la seva creació. Un càrtel és tot acord secret entre dos o més competidors amb l’objectiu d’aconseguir la fixació de preus, de quotes de producció o de venda, el repartiment de mercats, la restricció de les importacions o de les exportacions. En altres paraules, és una estratègia entre empreses competidores per a dominar el mercat.
La restricció de la competència va permetre un sobrepreu generalitzat sobre el producte en perjudici dels consumidors
En el cas dels cotxes, la discussió jurídica s’ha focalitzat en determinar si l’intercanvi d’informació entre empreses fabricants i distribuïdores d’automòbils constitueix una infracció, en concret allò que s’anomena una restricció per objecte o bé estaríem davant d’una conducta legítima, talment com estaven defensant els representants de les marques d’automòbils fins a les successives condemnes sancionadores ratificades pel Tribunal Suprem.
Precisament, el Tribunal Suprem, en base a l’art. 1 de la Llei de Defensa de la Competència, considera que aquest intercanvi d’informació té efectes anticompetitius i això en base a les següents característiques de la informació:
- Es tracta de dades sobre la rendibilitat i facturació de les xarxes de concessionaris (nous i usats) i activitats de postvenda (taller i venda de recanvis).
- També es refereix als marges comercials i a la política de remuneració oferta per les marques a llurs xarxes de concessionaris, amb influència amb el preu final de venda fixat per aquests.
- En relació a l’anterior grup d’informació, es desglossa la distinció entre la retribució fixa i la variable als concessionaris, sistema de bons, finançament de campanyes, verificació d’objectius i finançament de vehicles adquirits pels concessionaris.
- La informació intercanviada també ve referida a les estructures, característiques i organització de les xarxes de concessionaris i dades sobre polítiques de gestió de les referides xarxes.
- Sobre les condicions de les polítiques i estratègies comercials actuals i futures en relació al màrqueting de postvenda.
- Sobre campanyes de màrqueting al client final; programes de fidelització dels clients; polítiques adoptades en relació al canal de venda externa i xifres de vendes mensuals diferenciades per models d’automòbils.
A més a més, tota aquesta ingent quantitat d’informació és intercanviada periòdicament (pot ser amb una freqüència mensual, trimestral, semestral o anual) i tot això de manera que s’elimina qualsevol incertesa en el procés de determinació dels preus i de la futura conducta dels competidors, amb un resultat clar: la competència del mercat desapareix.
La reparació només pot arribar per la via dels tribunals: a la vista del criteri del Tribunal Suprem, les possibilitats de recuperar els diners són elevades
No obstant això, hem de tenir present que hi ha intercanvis d’informació entre competidors que poden resultar legítims. Això ens ho diu, entre d’altres la Sentència del Tribunal Suprem 3643/2018, de 24 d’octubre, quan es refereix a l’anàlisi comparativa o benchmarking, flux d’informació que té per objecte transferir el coneixement de les bones pràctiques (fins i tot tecnològiques) i l’aplicació de les mateixes, però amb l’objecte d’obtenir millores i guanys d’eficiència, però no amb la pretensió d’eliminar o restringir la competència com hem exposat abans.
Per aquesta raó, en el cas del càrtel dels cotxes, com en altres supòsits de càrtels anteriors, el fet determinant de la il·licitud consisteix en què implica un augment artificial de la transparència en el mercat, perquè desvetlla factors rellevants quant als preus i condicions comercials, que permeten, amb la restricció o eliminació de la competència, establir un sobrepreu generalitzat sobre el producte final, en un clar perjudici per als adquirents del referit producte.
És, en conseqüència, un model de frau orquestrat de manera conscient, en el sentit de violar la llei i obtenir un benefici il·lícit. Aquesta actuació organitzada per a defraudar ens fa pensar en altres supòsits de frau. En aquest cas, la societat ha tingut sort pel fet que algun dels conspiradors es va tirar enrere i va comunicar els fets a l’organisme supervisor.
I com qualsevol frau, la reparació ha d’arribar per la via dels tribunals. En aquest cas, i a la vista del criteri del Tribunal Suprem, les possibilitat de recuperar els diners que aquest càrtel es va embutxacar il·legítimament són elevades. Com sempre diem, no ens quedem de braços plegats. Reclamem el que és nostre!
