Les situacions d’insolvència s’han d’afrontar quan l’empresa encara està viva al mercat i s’ha d’evitar entrar en concurs
Com a advocat amb una llarga experiència en temes concursals, nodrida sobretot en els temps de la passada crisi i a la vista del nou Text Refós de la Llei Concursal, vull traslladar alguns consells a fi d’evitar alguna de les desafortunades situacions concursals que s’han viscut anys enrere, provocades per la rigidesa de la normativa concursal i la lentitud dels Jutjats Mercantils, que abocaven les empreses al cessament d’activitat. La nova Llei, segons el meu parer, no ens aporta grans solucions. Per exemple, ens continuarem trobant amb les grans dificultats d’assolir acords amb l’Agència Tributària i amb la Tresoreria de la Seguretat Social; els interessos generals que representen aquestes Administracions són la raó del seu privilegi com a creditors, però el problema està en què la inflexibilitat per part d’aquests organismes per a acceptar acords de quitança o d’ajornaments de pagaments més enllà dels establerts a la pròpia normativa fiscal o de la Seguretat Social han abocat moltes empreses a la liquidació.
És evident que d’avui per demà no s’aconseguirà limitar els privilegis de les Administracions en seu concursal, però almenys vull oferir el consell, en previsió dels temps que estan venint, d’aprofitar el dret pre-concursal, que ha estat objecte d’una nova i desenvolupada regulació a la Llei. En la mesura que sigui possible, les hipotètiques situacions d’insolvència s’han d’afrontar quan encara es disposi d’una continuïtat empresarial (quan l’empresa encara està viva al mercat) i s’ha d’evitar entrar en concurs. En base a aquestes premisses, l’Administrador de la societat i els socis (l’acord dels quals es necessari per a la presa de certes decisions) encara controlen la societat i no depenen dels temps del Jutjat ni del control ni de la supervisió d’una Administració concursal (amb la qual cosa es disposa d’una agilitat de presa de decisions i d’execució de les mateixes que pot resultar vital en temps de crisi).
Un dels instruments que considero que han de ser aprofitats són els acords de refinançament amb les entitats bancàries (vist que també la possible caiguda de l’economia també les pot arrossegar a elles i, en conseqüència, possiblement seran més receptícies a col·laborar en aquests acords). La regulació del règim d’aquest acords de refinançament, ja siguin col·lectius o singulars, tal com estan regulats al nou text legal, poden ser un instrument molt útil per a garantir la continuïtat empresarial. Això és un dels exemples en virtut dels quals defenso l’anomenat dret pre-concursal, basat essencialment en la negociació amb els creditors, amb caràcter preventiu, que augmenta considerablement les possibilitats de superar la crisi.
