L’entitat financera va col·locar al nostre client aquest producte financer d’alt risc amb el pretext de protegir-lo de les pujades de l’Euribor
El passat 12 de març de 2019 se’ns va notificar una Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que afecta una empresa de Tarragona. L’empresa en qüestió, dedicada a la docència, va hipotecar un local de la seva propietat per a aconseguir liquiditat en la seva gestió.
Al 2008, davant les pujades de l’Euríbor, l’empresa volia un interès fix per a aquest préstec hipotecari, però l’entitat bancària li va respondre que això era impossible. Com a alternativa, i perquè aquesta empresa no patís les oscil·lacions de l’Euríbor, li van fer una assegurança que cobriria aquest el risc de pujades. Com en altres casos, aquesta assegurança va acabar sent un producte financer d’alt risc conegut com a SWAP o permuta financera de tipus d’interès.
El pitjor del cas és que a l’any 2008 ja estava en vigor a l’Estat espanyol la Directiva MIFID, que obliga als Bancs a realitzar una sèrie de controls sobre la conveniència i idoneïtat d’aquests productes en relació a les necessitats i al perfil dels clients. A banda de l’obligació ètica d’explicar la veritable naturalesa dels productes i dels riscos de la seva contractació.
Amb aquest judici, hem aconseguit demostrar que el banc no va informar que s’estava contractant un producte financer d’alt risc i que tampoc no va informar dels riscos d’aquesta contractació (que amb mala fe es col·locava com una assegurança) i, en conseqüència, que el banc va incomplir TOTA la normativa provinent d’Europa de protecció dels clients minoristes. El nostre client, com a empresari, es va veure obligat a pagar pràcticament 50.000 € en liquidacions periòdiques negatives, que no entenia, però que estava forçat a pagar sota l’amenaça de ser un morós a efectes bancaris i perdre tot el crèdit de l’empresa.
Posteriorment, l’any 2012 l’empresari va vendre el local per sanejar la crítica situació de la seva empresa i, encara llavors, el banc li va exigir pagar 42.000€ en concepte de cancel·lació del producte tòxic contractat, de manera que la pròpia operació de venda del local per aconseguir liquiditat únicament va beneficiar al banc.
