Una de les bases d’un sistema legal (i també de tota organització social, a efectes d’evitar el caos i la barbàrie) és que els actes tenen conseqüències i, des d’aquesta perspectiva, les infraccions han de tenir com a conseqüència una sanció, és a dir un càstig i l’obligació d’indemnitzar el dany causat a la víctima de la infracció. Si aquesta regla bàsica no funciona, la conseqüència serà, d’una banda, la impunitat de l’infractor i la porta oberta perquè totes les lleis que asseguren l’estabilitat del sistema (o la convivència humana) puguin ser sistemàticament violades.
Aquesta reflexió és fruït de la lectura de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 5 de maig de 2022, en virtut de la qual el Tribunal Europeu interpreta determinats preceptes de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març, de manera que BANCO SANTANDER no hagi de respondre de les reclamacions que els antics accionistes de BANCO POPULAR ESPAÑOL SA li hagin adreçat, en relació amb l’ampliació de capital de 2016 i malgrat que la informació continguda en el fullet informatiu no fos correcta.
La Directiva europea, en casos de resolució d’una entitat bancària, estableix que les pèrdues derivades de la desaparició de l’entitat les hagin de suportar els accionistes i els creditors de la mateixa. Es tracta d’evitar la socialització, entre tots els contribuents d’un Estat, de les pèrdues derivades de la caiguda d’un banc (com va passar en el cas de BANKIA SA). Aquesta norma podria tenir un sentit en aquells supòsits en què el col·lapse del banc tingui com a causa una mala gestió empresarial, però no en supòsits com el de BANCO POPULAR ESPAÑOL SA. Intentaré aclarir la meva afirmació:
a) Igual que tota persona física es pot equivocar, els membres del Consell d’Administració d’una entitat bancària també poden prendre decisions errònies que comportin fins i tot la caiguda del banc. Com un banc no deixa de ser una societat mercantil, haig d’acudir a l’art. 226 de la Llei de Societats de Capital, la qual ens parla d’un concepte anomenat “protecció de la discrecionalitat empresarial”, de manera que no generarà responsabilitat el fet de prendre decisions, en base a criteris racionals, que comportin conseqüències ruïnoses per a l’entitat. En el cas de BANCO POPULAR ESPAÑOL SA, podríem enquadrar dins d’aquest concepte la decisió d’absorbir BANCO PASTOR SA o el fet de no voler aportar els seus actius més qüestionables o menys rendibles a la SAREB (l’anomenat banc dolent que es va crear l’any 2012). Per tant, la interpretació que de la Directiva europea efectua el Tribunal Europeu tindria una lògica davant de situacions com aquestes.
b) Qüestió radicalment diferent és el fet de publicitar, amb la finalitat de captar inversors, una solvència aparent i que no sigui certa. En aquest sentit, l’art. 38 de la Llei de Mercat de Valors considera que els bancs que han publicitat informació falsa o han omès informació rellevant als fullets informatius que serveixen de base a una ampliació de capital, són responsables dels danys i perjudicis causats als accionistes que han resultat perjudicats per aquesta informació falsa o per aquesta omissió de dades rellevants, que no deixa de ser una altra manera de falsedat d’una solvència inexistent. El mateix text legal, al seu art. 124, estableix idèntica responsabilitat, però relativa a tota informació que no proporcioni una imatge fidel del banc emissor. D’aquí deduïm dues conclusions:
b.1) Qui vulnera la llei i actua fraudulentament amb l’objectiu d’enganyar els futurs inversors, ha de ser castigat i obligat a rescabalar els danys causats.
b.2) Cal que hi hagi aquesta relació d’infracció/càstig a fi de dotar de credibilitat i de seguretat jurídica el nostre mercat de valors, ja sigui a nivell estatal com europeu.
Per aquesta raó, la decisió del Tribunal Europeu deixa sense càstig una conducta fraudulenta, ja que la pròpia Comissió Nacional del Mercat de Valors, al seu informe de 23 de maig de 2018 (i al marge dels diferents procediments civils i penals que s’han originat com a conseqüència del col·lapse de BANCO POPULAR ESPAÑOL SA el 7 de juny de 2017) clarament es pronuncia en considerar que els comptes de l’entitat de l’any 2016 no reflectien la imatge fidel de l’entitat (l’índex de morositat era molt més elevat i el valor dels immobles adjudicats i dels que servien de garantia a préstecs concedits era molt més baix que el declarat) i, el que encara és pitjor, acaba situant l’arrel del problema en una falsa aparença de solvència dels exercicis anteriors, partint del relatiu a l’any 2008 fins al propi any 2016. La mala praxi i l’engany que tot això va comportar per als accionistes presenta una dada molt rellevant i és que la companyia d’auditors, que hauria de vetllar perquè l’aparença de solvència publicada fos real, ha estat sancionada per infracció greu i en relació als comptes de l’entitat de l’any 2012. Fets com aquest ja impliquen una manca absoluta de credibilitat dels comptes anyals de l’entitat i dels fullets informatius que van ser dipositats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors per a justificar la procedència de les ampliacions de capital de l’entitat.
Així, una infracció d’aquesta envergadura ha quedat impune i BANCO SANTANDER SA fins i tot tindrà l’oportunitat, en base a la referida Sentència, d’instar davant del Tribunal Suprem les Sentències que l’hagin condemnat per aquesta qüestió i que hagin guanyat fermesa. No hi ha càstig, sinó que, ans al contrari, encara hi ha un premi per a l’entitat successora de BANCO POPULAR ESPAÑOL SA.
Això és una notícia summament dolenta. En primer lloc, contradiu l’essència de la Unió Europea, que des del Tractat Fundacional fins al Tractat de Lisboa de 13 de desembre de 2007, afirma descansar sobre els valors del respecte a la dignitat humana, a la llibertat, a la democràcia, a la igualtat, a l’Estat de Dret i, en general, el respecte als Drets Humans. Quina mena de respecte a la dignitat humana i als Drets Humans i a la Justícia és deixar sense càstig un cas com aquest?
La resposta pot ser és que els valors hagin canviat i que ara sigui prioritari el valor que ressalta la Sentència: garantir l’estabilitat del sistema financer.
Ens resulta difícil d’entendre com aquella Unió Europea que ha defensat els Drets dels Consumidors enfront dels abusos de les grans corporacions i a la qual li devem tota una normativa i una jurisprudència de gran vàlua, ara hagi pogut dictar aquesta Sentència.
De fet sembla que ens estem equivocant d’època i ara resulta que unes elits culpables de tota classe d’abusos (tal com la pròpia jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ens ho ha demostrat) quedaran impunes. Aquesta impunitat sembla més pròpia del feudalisme o de l’Antic Règim i no del segle XXI. Potser encara hem de veure coses pitjors, com per exemple que algun membre d’aquestes elits o dels organismes supervisors del mercat de valors digui per la premsa (o en una entrevista) que els accionistes que van confiar en el nostre Mercat de Valors eren “tontos”, de manera semblant al comentari d’un President d’una empresa de l’IBEX 35 dedicada a l’energia i en relació a uns quants milions de ciutadans que paguen la llum en base a un determinat sistema de tarifa. Senzillament, el panorama és desolador, però espero que situacions com aquestes ens facin reaccionar i no rendir-nos davant d’aquesta nova classe d’abusos.
