Hi ha moltes llacunes legals i interessos en conflicte; cal trobar un equilibri i estimular la vigilància de l’Administració, però també dels ciutadans
El delicte contra el medi ambient és d’incorporació relativament recent a ordenament jurídic penal i conviu amb una prolixa normativa administrativa, un fet que ha provocat diverses confusions que intentaré clarificar. L’interrogant és: quan estem davant d’un delicte contra el medi ambient? Es tracta d’una tipologia delictiva que exigeix l’existència d’un dany o d’un risc per al medi ambient i, específicament, per a les persones. Per exemple, el fet d’extreure aigua d’una llacuna per a obtenir salmorra, encara que hi hagi una prohibició legal, no és un delicte.
El delicte exigeix que hi hagi un risc, encara que no es materialitzi d’immediat i que pot afectar, al llarg del temps, en la contaminació d’aqüífers. Això és un exemple i del qual deduïm que quan es denuncia aquest tipus de delicte i no hi ha una prova directa del dany causat (per exemple, no hi ha una mort massiva de peixos a la llacuna) cal l’auxili d’un informe pericial que ens acrediti que per les condicions d’aquell medi ambient (pluviometria, corrents subterrànies, fauna i flora especialment vulnerables,…), el risc s’ha produït. Serà aleshores el Jutge o la Jutgessa qui haurà d’avaluar si la conducta denunciada és un delicte, perquè el perill veritablement ha existit o, en canvi, estem davant d’una conducta que només és mereixedora d’una sanció administrativa, per molt alta i quantiosa que aquesta pugui ser.
Un altre camp d’aquest delicte és el relatiu a les conductes d’explotació irracional de recursos naturals, tals com són l’aigua subterrània, les extraccions i les excavacions. Per exemple, qui explota una pedrera sense llicència no comet un delicte contra el medi ambient, llevat que s’acrediti que les extraccions superaven els límits legals. Però, per altra banda, qui fa obres a la riba d’un rierol i com a conseqüència de les mateixes es produeix, en un àrea de 400 m2, adjacent al rierol, una desaparició de la vegetació i d’altres elements naturals del mateix, sí que comet un delicte contra el medi ambient. Aquests dos exemples ens assenyalen que el delicte contra el medi ambient necessita que hi hagi al mateix temps una vulneració de la norma administrativa, i no a l’inrevés, pot haver infracció de la norma administrativa, però no delicte.
També comet delicte qui diposita una gran quantitat de purins a una bassa no impermeabilitzada, amb risc de contaminació a les aigües subterrànies, encara que la contaminació no s’arribi a produir. D’igual manera, també comet delicte l’autor de vessaments incontrolats i sense llicència administrativa de vessament d’aigües residuals o industrials a un col·lector d’aigües domèstiques o sanitàries, sense cap tipus de sistema de depuració i que acaben a la llera d’un riu.
Endemés, aquest delicte també es pot produir per l’anomenada “comissió per omissió”. És el cas d’un Alcalde que pot ser condemnat per considerar que ha incomplert el seu deure de vigilància i control dins del seu terme municipal; per exemple, era coneixedor o podia ser-ne sabedor de l’existència de vessaments incontrolats i, en canvi, no ha dut a terme cap tipus de mesura efectiva per a evitar-los. Això implica que és un delicte que també pot ser castigat per imprudència greu (seria el cas d’aquest Alcalde, que “podia” ser-ne sabedor). Aquesta possibilitat ha estat molt criticada per part de molts juristes, que consideren que per a cometre el delicte cal que hi hagi dol, és a dir, una intenció de cometre el delicte i una consciència clara que s’està cometent el delicte.
Dins d’aquesta imprudència greu que es penalitza, podem ressaltar la conducta d’un empresari que ordena a un tercer que es desfaci d’uns bidons que contenen una substància tòxica, toxicitat aquesta que consta indicada als propis bidons i que finalment són abandonats amb risc públic. També mereixen una menció els delictes que atempten contra els espais naturals protegits. Aquí trobem actuacions com són el fet de talar arbres dins d’un parc natural i procedir posteriorment a la venda de la fusta, com el fet de cultivar arròs en un parc natural incompatible amb el referit cultiu.
Aquests són alguns exemples de delictes sobre el medi ambient. Hi ha moltes llacunes legals i, a més a més, molts d’interessos i drets en conflicte, com la convivència amb indústries contaminants i el desenvolupament urbanístic i econòmic. Així doncs, es tractaria de trobar un equilibri, al qual pot ajudar una vigilància i un control, no només per part de l’Administració, sinó també dels ciutadans, bé individualment bé a través d’associacions, en el sentit de denunciar els possibles delictes. I reiterem que si es prova el risc per a la salut de les persones i del medi ambient, hi ha delicte i condemna.
