Els afectats per aquesta modalitat de crèdits poc transparents tenen una oportunitat de recuperar quantitats de 5 dígits
Espero que m’acceptin la metàfora literària del títol d’aquest article. Com saben, fa referència a una meravellosa novel·la de Gabriel Garcia Márquez en la que el magistral escriptor colombià fa apologia de la persistència de l’amor en situacions d’adversitat. En els temps del coronavirus, i mentre tenim el focus posat en el control sanitari de la pandèmia, anem prenent consciència que venen temps difícils en els que l’amor serà fonamental. Com també ho serà la liquiditat. El tsunami econòmic del COVID-19 anirà per barris, però és evident que tancarà empreses i en posarà altres entre l’espasa i la paret. Ens en sortirem, però hem d’assumir que els retalls salarials, la precarietat i l’atur seran els efectes d’una tragèdia de la que encara no podem quantificar-ne la magnitud.
En aquest context, els afectats per les poc transparents hipoteques IRPH tenen una oportunitat per proveir-se d’un coixí econòmic o ampliar el que ja tenen. El passat 3 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea feia pública l’esperada sentència sobre aquesta modalitat de préstecs hipotecaris. En resum, la decisió del TJUE obre les portes a que les persones que, seguint els consells de les entitats bancàries, van subscriure una hipoteca IRPH presentin una reclamació judicial per canviar d’índex i reemborsar una part del perjudici que optar per aquesta modalitat els va ocasionar. Evidentment, això serà diferent en cada cas, però estem parlant de quantitats de 5 dígits que poden anar molt bé per reforçar els plans de contingència davant l’adversitat. A banda de la reducció de les quotes hipotecàries que poden donar oxigen a l’economia domèstica en temps del coronavirus.
La importància d’aquesta declaració del Tribunal de Justícia de la Unió Europea consisteix en que porta de nou al camí de la racionalitat l’anàlisi judicial d’aquests casos. En una relació entre entitat financera i consumidor hi ha allò que s’anomena asimetria contractual. En altres paraules: una de les parts té tota la informació financera i, a més a més, té l’obligació de traslladar-la de manera comprensible al consumidor. Per tant, són les entitats bancàries les que han de demostrar que van informar de manera adequada els futurs prestataris sobre les virtuts de l’índex de referència del seu préstec.
El TJUE obre les portes a la reclamació judicial perquè les seves hipoteques canviïn d’índex i puguin recuperar una part del perjudici sofert
Com hauria de ser aquesta informació? Com ja ens ho deia l’exposició de motius de l’Ordre Ministerial de 5 de maig de 1994 (que ja fa molts anys que està derogada), amb una comparació de les diferents ofertes que hi ha al mercat. A més a més, l’avantatge d’aquestes comparatives, valgui la redundància, pot ser molt gràfica, amb l’exposició de les corbes d’evolució de cada índex. Això que és tan lògic i fàcil a priori, és allò que no es feia, malgrat la norma referida (que primer s’aplicava als préstecs no superiors a 150.000€ i a partir de finals del 2007 a tota la resta de préstecs a favor de consumidors per a adquirir habitatge habitual). Certament l’entitat financera en cada cas tindrà l’obligació de demostrar que va donar aquesta informació comparativa, que hauria d’haver estat de forma proactiva (és a dir, no és el consumidor el que ha de preguntar, sinó el banc és qui ha d’oferir). Però, no ens enganyem, no estem en el mateix cas de les clàusules-sòl, que ha comportat casi de manera automàtica, llevat d’excepcionals supòsits, la declaració de nul·litat d’aquestes clàusules.
Finalment, ens trobem davant del dubte, i aquí tenim la part més delicada de la sentència, relatiu a quin índex ha de substituir un IRPH que sigui declarat abusiu, pel que fa a la seva imposició com a índex de referència en una hipoteca. Certament existeix la possibilitat que el Tribunal Suprem es decanti per fer seguidisme de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, per la qual s’establia l’IRPH-ENTITATS com a índex supletori dels desapareguts IRPH-CAIXES i IRPH-BANCS. Ara bé, aquesta aplicació minoraria considerablement els possibles avantatges que la nul·litat de l’IRPH-CAIXES o IRPH-BANCS tindria per als consumidors. Segons la meva opinió, s’hauria de buscar, en un procés d’abstracció, quin hauria estat l’índex escollit pel prestatari si l’entitat financera hagués fet bé les coses. La resposta ens la pot donar l’estadística que els Registradors de la Propietat venen establint anualment sobre els percentatges d’hipoteques referenciades a un tipus d’índex o altre (el percentatge d’elecció de l’Euríbor supera el 90%).
Florentino i Fermina, els protagonistes de ‘L’amor en els temps del còlera’, van haver d’esquivar molts obstacles durant diverses dècades per, finalment, gaudir de l’amor etern que es professaven. La sentència del TJUE ens dibuixa un periple bastant més curt perquè es faci justícia: en un temps relativament curt i amb l’assessorament adequat, les víctimes d’aquest abús bancari que són les hipoteques IRPH poden ara recuperar el que, en justícia, és seu. Però cal lluitar-ho amb una prosa legal menys agradable que la de García Marquez però que pot facilitar beneficis més tangibles. Al cap i a la fi, amb els diners al compte corrent, seguir llegint serà més gratificant.
