<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de SIM phising - Reverter Advocats</title>
	<atom:link href="https://bufetreverter.cat/tag/sim-phising/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://bufetreverter.cat/tag/sim-phising/</link>
	<description>Bufet d&#039;advocats a Tarragona especialitzats en dret mercantil</description>
	<lastBuildDate>Fri, 09 Jun 2023 08:53:17 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.1.5</generator>

<image>
	<url>https://bufetreverter.cat/wp-content/uploads/2026/03/simbol.png</url>
	<title>Arxius de SIM phising - Reverter Advocats</title>
	<link>https://bufetreverter.cat/tag/sim-phising/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>La responsabilitat dels bancs en els robatoris informàtics: jurisprudència i ètica</title>
		<link>https://bufetreverter.cat/2023/06/09/la-responsabilitat-dels-bancs-en-els-robatoris-informatics-jurisprudencia-i-etica/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=la-responsabilitat-dels-bancs-en-els-robatoris-informatics-jurisprudencia-i-etica</link>
					<comments>https://bufetreverter.cat/2023/06/09/la-responsabilitat-dels-bancs-en-els-robatoris-informatics-jurisprudencia-i-etica/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raquel]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 09 Jun 2023 08:51:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Dret Bancari]]></category>
		<category><![CDATA[abogado confianza]]></category>
		<category><![CDATA[abogado mercantilista]]></category>
		<category><![CDATA[abogado tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[abvocat de confiança]]></category>
		<category><![CDATA[advocat confiança]]></category>
		<category><![CDATA[advocat tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet advocats tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[buffet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[especialista en abusos bancarios]]></category>
		<category><![CDATA[phising bancario]]></category>
		<category><![CDATA[recuperar dinero abusos bancarios]]></category>
		<category><![CDATA[sentencia favorable]]></category>
		<category><![CDATA[SIM phising]]></category>
		<category><![CDATA[vishing]]></category>
		<category><![CDATA[whaling]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bufetreverter.cat/?p=26286</guid>

					<description><![CDATA[Que estem vivint una onada molt preocupant de ciberdelinqüència que afecta a particulars i empreses és, malauradament, un tema de...]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Que estem vivint una onada molt preocupant de <strong>ciberdelinqüència</strong> que afecta a particulars i empreses és, malauradament, un tema de domini públic, per la proliferació de casos. Qui més qui menys ha patit algun tipus d&#8217;incidència o sap d&#8217;algú a qui li ha passat. L&#8217;àmbit bancari és un dels més afectats, amb modalitats molt diverses en les que els lladres es fan amb el control del compte bancari de la víctima per buidar-lo total o parcialment, com ja hem explicat en altres articles.</p>
<p>Afortunadament, i tot i l&#8217;innegable ensurt i complicacions que suposa haver de denunciar i reclamar un cas de <a href="https://bufetreverter.cat/2023/01/18/estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades/"><em><strong>phising</strong> </em></a>-el concepte genèric, que té moltes subcategories-, en la majoria dels casos la víctima aconsegueix recuperar els seus diners. I això és així perquè el Reial Decret 19/2018, que desenvolupa una normativa europea, estableix que les entitats financeres són les responsables quan falla la protecció que han de donar als seus clients en els serveis de banca online.</p>
<h4>Tot i que en la majoria dels casos de <em>phising </em>s&#8217;aconsegueixen recuperar els diners de les víctimes, la primera resposta dels bancs és que el robatori és responsabilitat de la víctima</h4>
<p>Un cas recent que hem gestionat des del nostre despatx és un bon exemple d&#8217;aquest paradigma que, repetim, cada cop afecta a més persones però que, per sort, presenta diversos camins transitables per que es faci justícia. És la història d&#8217;un client de banca que el març de 2022 va fer una operació per caixer automàtic mentre un dels presumptes delinqüents li sostreia a pocs metres les dades del seu telèfon mòbil per duplicar la seva targeta SIM. Només amb això, el grup criminal va poder ordenar transferències per un import total de 100.000 euros, que van anar a parar a diversos comptes corrents de les persones que integraven aquesta banda de lladres.</p>
<h4>El Reial Decret 19/2018, que desenvolupa una normativa europea, determina clarament que el banc té la responsabilitat de protegir els seus serveis online d&#8217;aquest fenomen</h4>
<p>La primera reclamació, lògicament, va ser a l&#8217;entitat bancària, en aquest cas Ibercaja. Com acostuma a passar, el banc, després d&#8217;instar al client a fer la pertinent denúncia policial, va atribuir la responsabilitat a la negligència de la víctima, per deixar-se robar les seves contrasenyes, en contra de l&#8217;esmentat Reial Decret. Tot i això, Ibercaja va aconseguir retrocedir una part de les transferències recuperant 55.000 euros, però sorprenentment no aplica el mateix procediment amb la totalitat de les quantitats sostretes.</p>
<h4>És sorprenent que grups de delinqüents molt matussers aconsegueixin burlar els sistemes de seguretat digital d&#8217;organitzacions tan poderoses com els bancs</h4>
<p>La reclamació judicial per la via civil que vam presentar ha acabat donant la raó a la víctima i ja tenim un sentència que obliga a Ibercaja a restituir la totalitat dels diners, tal com marca la llei, que considera als <strong>bancs els responsables de la seguretat dels seus sistemes tecnològics</strong>. Ho diu la llei però també el sentit comú, que hauria de ser un dels principis que marquessin l&#8217;actuació d&#8217;aquestes organitzacions bàsiques per al funcionament de la societat i que, justament per això, han rebut importants ajudes públiques quan s&#8217;ha trobat en dificultats.</p>
<p class="destacat__dreta">No és ètic que els bancs, als que hem hagut de rescatar entre tots, facin passar als seus clients per un llarg procés de reclamació per recuperar els seus diners</p>
<p>El cas ha tingut també un vessant penal que segueix obert. La policia va fer bé la seva feina i els encara presumptes integrants de la banda d&#8217;estafadors han estat identificats i ja han prestat declaració. Escoltant-los se&#8217;t genera una sensació de perplexitat: com és possible que amb procediments tant barroers uns malfactors que no són precisament de guant blanc puguin saltar-se els sistemes de seguretat d&#8217;una entitat tan poderosa com un banc? Dons passa, i quan això succeeix l&#8217;entitat financera intentarà defugir la seva responsabilitat fins que un jutge no li digui el contrari, cosa que acabarà passant.</p>
<p>Però en aquest escenari vull apel·lar a l&#8217;ètica: amb un marc legal que, com hem dit, marca clarament que els bancs hauran de respondre d&#8217;aquests <strong>ciberdelictes</strong> té sentit que es faci passar a un client per un procés que pot arribar a durar més d&#8217;un any? Amb l&#8217;impacte que això té tant en termes econòmics com de neguit per no saber com acabarà el procés. Caldria que els bancs, en virtut del seu rol a la societat per a la que treballen i que, de tant en tant, els rescata quan estan a tocar del precipici, facin una reflexió ètica sobre com han d&#8217;afrontar aquestes situacions davant de qui són, al cap i a la fi, l&#8217;origen dels seus ingents beneficis, que no són altres que els seus clients i la confiança que els fan quan els confien els seus diners.</p>
<h4></h4>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bufetreverter.cat/2023/06/09/la-responsabilitat-dels-bancs-en-els-robatoris-informatics-jurisprudencia-i-etica/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Consells per defensar-nos de les estafes digitals</title>
		<link>https://bufetreverter.cat/2023/01/30/consells-per-defensar-nos-de-les-estafes-digitals/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=consells-per-defensar-nos-de-les-estafes-digitals</link>
					<comments>https://bufetreverter.cat/2023/01/30/consells-per-defensar-nos-de-les-estafes-digitals/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Bufet Reverter]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 30 Jan 2023 09:46:47 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[abusos bancaris]]></category>
		<category><![CDATA[Dret Civil]]></category>
		<category><![CDATA[abogado mercantilista]]></category>
		<category><![CDATA[abogado tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[abusos bancarios]]></category>
		<category><![CDATA[abvocat de confiança]]></category>
		<category><![CDATA[advocat confiança]]></category>
		<category><![CDATA[advocat tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet advocats tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[buffet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[ciberdelincuencia]]></category>
		<category><![CDATA[estafa digital]]></category>
		<category><![CDATA[páginas web falsas]]></category>
		<category><![CDATA[pharming]]></category>
		<category><![CDATA[phising bancario]]></category>
		<category><![CDATA[SIM phising]]></category>
		<category><![CDATA[vishing]]></category>
		<category><![CDATA[whaling]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bufetreverter.cat/?p=26255</guid>

					<description><![CDATA[Vivim una època marcada per la digitalització de cada vegada més operacions que formen part de la nostra vida quotidiana....]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p class="p_2">Vivim una època marcada per la digitalització de cada vegada més operacions que formen part de la nostra vida quotidiana. Això ens facilita molt les coses, però també ens genera<strong> nous riscos</strong>. Perquè de la mateixa manera que les fórmules per operar amb els bancs o adquirir tota mena de productes o serveis cada cop són més accessibles, els <strong>ciberdelinqüents</strong> van inventant maneres d’estafar-nos també cada cop més sofisticades.</p>
<p class="p_3">En aquest article n’esmentarem algunes de les que, malauradament, estan de moda, i que van molt més enllà del ja bastant conegut <strong>phising</strong>, que consisteix en un missatge al nostre telèfon en el que els lladres es fan passar per la nostra entitat bancària i ens demanen les nostres claus d’accés que, un cop obtingudes, els permeten robar-nos els diners. Una pràctica que en els darrers mesos ha generat una gran alarma social, pel gran volum de casos detectats. Lamentablement, els lladres han diversificat molt els seus procediments, i s’estenen sobre una gran quantitat d’operacions habituals, amb les compres online i el seguiment de la seva logística com a grans fuites de seguretat per als nostres diners.</p>
<p class="p_4">D’entre les diverses tendències de les que vull alertar, destaca el<strong> SIM phishing</strong>, en el que les xarxes criminals es conxorxen amb un treballador d’una companyia telefònica. Aquestes bandes operen als caixers automàtics per prendre dades del nostre telèfon mòbil. Així saben que tenim diners a aquella entitat, i gràcies al col·laborador necessari que treballa a una companyia telefònica, fan un duplicat de la targeta SIM. Això els permet fer tot tipus de transferències, per exemple amb el sistema de Bizum que tan utilitzem, esquivant els mecanismes de seguretat del banc.</p>
<p class="p_5">Una altra modalitat és l’<strong>spear phishing</strong>. Consisteix en hackejar els ordinadors d’una empresa, fer-se passar per un proveïdor seu i reclamar-li el pagament d’una factura, simulant un canvi de compte bancari. Fins i tot estimulant el pagament amb una quitança argumentada per dificultats de tresoreria. En aquest cas, és molt difícil reclamar la responsabilitat de l’entitat financera, perquè el que falla és el sistema de seguretat de l’empresa, i no del banc.</p>
<h4 class="intext">Els lladres han diversificat molt els seus procediments, i s’estenen sobre una gran quantitat d’operacions habituals</h4>
<div></div>
<div class="paragraph">
<p class="p_6">Tenim també el<strong> whaling</strong>. En aquest cas els delinqüents actuen sobre l’administrador d’una empresa que acaba fent operacions fraudulentes de gran envergadura. Es tracta d’una modalitat no tant usual com les altres però mitjançant la qual s’aconsegueix substraure quanties molt importants.</p>
<p class="p_7">Atents també al <strong>vishing</strong>, que consisteix en missatges de veu falsificats que asseguren parlar en nom d’una administració demanant les nostres dades. Hem d’estar alerta perquè són missatges molt ben fets, però si tenim en compte que les administracions no es comuniquen normalment per aquesta via, no caurem al parany.</p>
<p class="p_8">Seguint amb aquest catàleg de pràctiques delictives, ens trobem amb el <strong>pharming</strong>, que es basa en la creació de <strong>pàgines web falses</strong>, molt ben construïdes, que simulen les d’una entitat bancària o les d’una empresa de comerç electrònic. És una modalitat molt perillosa perquè mentre pensem que estem fent una operació en realitat estem facilitant les nostres dades a uns delinqüents.</p>
<p class="p_9">Són només alguns exemples, lamentablement n’hi ha més i hem de suposar que n’aniran sortint de nous, perquè ja sabem que l’enginy criminal no té límits. En tots ells concorre la figura de la mula, que és un col·laborador necessari perquè té un nom i un número de compte que no són sospitosos. I que actua com a intermediari d’una organització criminal, normalment estrangera, que té registrats els comptes on acabaran els nostres diners a paradisos fiscals. Estaria bé que les entitats financeres, que també hi tenen molt a perdre en aquests fenòmens, fossin més rigoroses a l’hora d’obrir comptes a persones amb domicilis poc clars.</p>
</div>
<h4 class="intext">Què podem fer davant d’aquestes tendències? Primer ser extremadament prudent i desconfiat en les operacions electròniques</h4>
<div></div>
<div class="paragraph">
<p class="p_10"><strong>Què podem fer davant d’aquestes preocupants tendències?</strong></p>
<p class="p_10">Primer, perquè més val prevenir que curar, ser <strong>extremadament prudent i desconfiat en les operacions electròniques</strong>. I no és suficient desconfiar de missatges amb faltes d’ortografia o links que són clarament falsos, perquè els ciberdelinqüents es van perfeccionant i les seves accions cada vegada són més enganyoses. I hem de <strong>reforçar la nostra seguretat informàtica</strong>, massa sovint descuidada.</p>
<p class="p_10">Un altre consell és <strong>estar molt atents a les nostres operacions i als nostres comptes</strong>, molt especialment durant els caps de setmana i, també, en períodes de vacances o de grans volums de consum, com són les festes de Nadal, perquè és on es concentren una bona part d’aquests robatoris, aprofitant que tant empreses com particulars estem menys actius. Perquè de cara a evitar que es consumi el robatori, el temps de reacció és molt important.</p>
<p class="p_11">Però si, malgrat tot, acabem sent víctimes d’una <a href="https://bufetreverter.cat/2023/01/18/estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades/"><strong>estafa digital</strong></a>, <strong>cal posar la denúncia davant dels cossos policials</strong>. Això activarà una investigació que pot identificar patrons i localitzar els delinqüents. També hem de reclamar a l’entitat bancària, que si identifica la seva responsabilitat en el cas pot retornar-nos els nostres diners. I quan això no passa, tenim la via de la <strong>reclamació judicial</strong>, que tindrà més possibilitats de reeixir si s’han fet els passos anteriors de denúncia policial i reclamació a l’entitat.</p>
<p>Si has estat víctima d&#8217;alguna d&#8217;aquestes <strong>estafes digitals</strong>, a REVERTER ADVOCATS som especialistes i et podem ajudar a recuperar els teus diners. Truca&#8217;ns i t&#8217;assessorarem.</p>
</div>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bufetreverter.cat/2023/01/30/consells-per-defensar-nos-de-les-estafes-digitals/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Estafes digitals: cada cop més modalitats i més sofisticades</title>
		<link>https://bufetreverter.cat/2023/01/18/estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades</link>
					<comments>https://bufetreverter.cat/2023/01/18/estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Bufet Reverter]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 18 Jan 2023 10:33:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Dret Penal]]></category>
		<category><![CDATA[abogado confianza]]></category>
		<category><![CDATA[abogado mercantilista]]></category>
		<category><![CDATA[abogado tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[abusos bancaris]]></category>
		<category><![CDATA[abvocat de confiança]]></category>
		<category><![CDATA[advocat tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[bufet advocats tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[buffet abogados tarragona]]></category>
		<category><![CDATA[ciberdelincuencia]]></category>
		<category><![CDATA[estafa digital]]></category>
		<category><![CDATA[pharming]]></category>
		<category><![CDATA[SIM phising]]></category>
		<category><![CDATA[spear phising]]></category>
		<category><![CDATA[vishing]]></category>
		<category><![CDATA[whaling]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://bufetreverter.cat/?p=26246</guid>

					<description><![CDATA[Vivim una època marcada per la digitalització de cada vegada més operacions que formen part de la nostra vida quotidiana....]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Vivim una època marcada per la <strong>digitalització</strong> de cada vegada més operacions que formen part de la nostra vida quotidiana. Això ens facilita molt la vida, tot i que de vegades també ens l&#8217;empobreix per la pèrdua d&#8217;experiències presencials i el seu valor afegit, però això són figues d&#8217;un altre paner. Del que volem alertar en aquest article és dels riscos creixents que té aquest paradigma digital per a la seguretat dels nostres diners. Perquè de la mateixa manera que les fórmules per operar amb els bancs o adquirir tota mena de productes o serveis cada cop són més accessibles, els <strong>ciberdelinqüents</strong> van inventant maneres d&#8217;estafar-nos també cada cop més sofisticades.</p>
<p>En aquest article n&#8217;esmentarem algunes de les que, malauradament, estan de moda, i que van molt més enllà del ja bastant conegut <a href="https://bufetreverter.cat/2022/01/17/el-phising-i-la-responsabilitat-de-les-entitats-bancaries/"><strong>phising</strong></a>, que consisteix en un missatge al nostre telèfon en el que els lladres es fan passar per la nostra entitat bancària i ens demanen les nostres claus d&#8217;accés que, un cop obtingudes, els permeten robar-nos els diners. Una pràctica que en els darrers mesos ha generat una gran alarma social, pel gran volum de casos detectats.</p>
<p>La primera tendència de la que vull alertar és el denominat<strong> SIM phising</strong>, que es materialitza amb xarxes criminals que tenen contacte amb un treballador d&#8217;una companyia telefònica. Aquestes bandes operen als caixers automàtics per prendre dades del nostre telèfon mòbil. Així saben que tenim diners a aquella entitat, després, i gràcies al col·laborador necessari que treballa a una companyia telefònica, fan un duplicat de la targeta SIM i això els permet fer tot tipus de transferències, per exemple amb el sistema de Bizum que tan utilitzem. Això permet esquivar els mecanismes de seguretat del banc.</p>
<p>Una altra modalitat és l&#8217;<strong>spear phising</strong>. Consisteix en hackejar els ordinadors d&#8217;una empresa, fer-se passar per un proveïdor seu i reclamar-li el pagament d&#8217;una factura, simulant un canvi de compte. Fins i tot estimulant el pagament amb una quitança argumentada per dificultats de tresoreria. En aquest cas, és molt difícil reclamar la responsabilitat de l&#8217;entitat financera, perquè el que falla és el sistema de seguretat de l&#8217;empresa, i no del banc.</p>
<p>Tenim també el <strong>whaling</strong>. En aquest cas els delinqüents actuen sobre l&#8217;administrador d&#8217;una empresa que acaba fent operacions fraudulentes de gran envergadura. Es tracta d&#8217;una modalitat no tant usual com les altres però mitjançant la qual s&#8217;aconsegueixen quanties molt importants.</p>
<p>Atens també al <strong>vishing</strong>, que consisteix en missatges de veu falsificats que asseguren parlar en nom d&#8217;una administració demanant les nostres dades. Hem d&#8217;estar alerta perquè són missatges molt ben fets, però si tenim en compte que les administracions no es comuniquen normalment per aquesta via, no caurem al parany.</p>
<p>Seguin amb aquest catàleg de pràctiques delictives, ens trobem amb el <strong>pharming,</strong> que es basa en la creació de pàgines web falses, molt ben construïdes, que simulen les d&#8217;una entitat bancària o les d&#8217;una empresa de comerç electrònic. És una modalitat molt perillosa perquè mentre pensem que estem fent una operació en realitat estem facilitant les nostres dades a uns delinqüents.</p>
<p>Són només alguns exemples, lamentablement n&#8217;hi ha més i hem de suposar que n&#8217;aniran sortint de nous, perquè ja sabem que l&#8217;enginy criminal no té límits. En tots ells concorre la figura de la mula, que és un col·laborador necessari perquè té un nom i un número de compte que no són sospitosos. I que actua com a intermediari d&#8217;una organització criminal, normalment estrangera, que té els comptes on acabaran els nostres diners a paradisos fiscals. Estaria bé que les entitats financeres, que també hi tenen molt a perdre en aquests fenòmens, fossin més rigoroses a l&#8217;hora d&#8217;obrir comptes a persones amb domicilis poc clars.</p>
<p><strong>Què podem fer davant d&#8217;aquestes preocupants tendències?</strong> Primer, perquè més val prevenir que curar, ser extremadament prudent i desconfiat en les<strong> operacions electròniques.</strong> I no és suficient desconfiar de missatges amb faltes d&#8217;ortografia o links que són clarament falsos, perquè els ciberdelinqüents es van perfeccionant i les seves accions cada vegada són més enganyoses. Però si, malgrat tot, acabem sent víctimes d&#8217;una<strong> estafa digital</strong>, cal posar la denúncia davant dels cossos policials. Això activarà una investigació que pot identificar patrons i localitzar els delinqüents. També hem de reclamar a l&#8217;entitat bancària, que si identifica la seva responsabilitat en el cas pot retornar-nos els nostres diners. I quan això no passa, tenim la via de la <strong>reclamació judicial</strong>, que tindrà més possibilitats de reeixís si s&#8217;han fet els passos anteriors de denúncia policial i reclamació a l&#8217;entitat.</p>
<p>Si has sigut víctima d&#8217;alguna d&#8217;aquestes pràctiques d&#8217;<strong>estafa digital</strong>, a Reverter Advocats et podem ajudar.</p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://bufetreverter.cat/2023/01/18/estafes-digitals-cada-cop-mes-modalitats-i-mes-sofisticades/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>

<!--
Performance optimized by W3 Total Cache. Learn more: https://www.boldgrid.com/w3-total-cache/?utm_source=w3tc&utm_medium=footer_comment&utm_campaign=free_plugin

Page Caching using Disk: Enhanced 

Page cache debug info:
Engine:             Disk: Enhanced
Cache key:          bufetreverter.cat/tag/sim-phising/feed/_index_slash_ssl.xml
Creation Time:      1795119323.000s
Header info:
Last-Modified:      Thu, 19 Nov 2026 13:18:12 GMT
ETag:               "5b4450b7d43c007f4cf5a98ab3279d0c"
X-Powered-By:       W3 Total Cache
Link:               <https://bufetreverter.cat/wp-json/>; rel="https://api.w.org/"
Link:               <https://bufetreverter.cat/wp-json/wp/v2/tags/703>; rel="alternate"; title="JSON"; type="application/json"
Link:               <https://bufetreverter.cat/tag/sim-phising/>; rel="canonical"
Content-Type:       application/rss+xml; charset=UTF-8

Database Caching 4/96 queries in 0.023 seconds using Disk

Served from: bufetreverter.cat @ 2026-11-19 20:15:23 by W3 Total Cache
-->