La reforma de la Llei Concursal entrarà en vigor el 26 de setembre i suposa un avenç perquè aquests processos ajudin a les empreses a sortir-se’n

Aquesta reforma ve a posar remei a una Llei Concursal que va substituir l’antiga normativa de suspensió de pagaments i que és, probablement, la més modificada de la història de l’ordenament jurídic espanyol. Una normativa que, segons la meva opinió, ha tingut un resultat molt pobre perquè la immensa majoria -m’atreviria a dir que més del 90%- de les empreses que han anat a concurs han acabat en liquidació. Perquè no és efectiva i perquè és estigmatitzadora, cosa que fa que les empreses que passen per aquest procés perdin les seves fonts d’ingressos.

La nova normativa aplana el camí perquè les empreses tinguin temps per reestructurar-se i així evitar a situacions en les que ja no poden remuntar

Un efecte particularment greu ara que estem a les portes d’una crisi important, que ja comença a deixar sentir els seus efectes. Sense oblidar que, a més de condemnar empreses a la desaparició, la Llei que quedarà millorada no garanteix l’exoneració dels deutes amb les Administracions Públiques. I això és així per una paradoxa: la manca de flexibilitat dels organismes públics fa que no acabin cobrant, perquè les empreses moren. La millor manera de cobrar és que l’empresa deutora es refaci, i això implica flexibilitat per renegociar, cosa que si apliquen els deutors privats, inclosos els bancs.

Aquesta rigidesa que l’Administració no ha de cedir perquè representa l’interès general és discutible. Perquè que les empreses sobrevisquin també té una incidència molt clara en el bé comú, per l’esmentada capacitat de les empreses per generar riquesa, ocupació i, en definitiva, progrés. I perquè una empresa que segueix endavant seguirà pagant impostos i cotitzacions, i això és bo per a l’Administració.

La nova Llei Concursal posa l’èmfasi en la situació preconcursal, una fase en la que l’empresa es pot salvar perquè encara no està estigmatitzada. Això li permet elaborar instruments que permetin renegociar el deute per no caure en un escenari irreversible. Un procés en el qual poden entrar en joc persones expertes en aquests processos que poden acompanyar al deutor, en interès dels creditors, però ajudant a l’empresari a sortir de l’atzucac, reestructurant l’empresa i accedint al finançaments alternatius. Perquè si el deutor no saneja la seva situació cobrar serà molt complicat per a tothom.

Un altre dels elements positius de la nova Llei és que tracta d’una manera especial a les microempreses (menys de 10 treballadors, un volum de negoci inferior als 700.000 euros anuals o un passiu inferior als 350.000). En aquests casos, es preveu un procediment especial i ràpid per a unes empreses que no poden acudir als plans de reestructuració, però si que poden articular plans de continuïtat.

Benvinguda sigui, doncs, aquesta reforma. Com sempre, caldrà veure com es porta a la pràctica les seves premisses. I, perquè això sigui possible, caldran uns jutjats mercantils més àgils. Necessitaran, per tant, més recursos perquè aquesta l’agilitat serà essencial. Esperem que es tingui en compte.

Els advocats en exercici sovint critiquem que les lleis estan fetes massa vegades des de despatxos i allunyades de la realitat. Un focus d’aquestes crítiques ha estat la legislació concursal, nascuda per a intentar garantir la continuïtat empresarial i el cobrament dels deutes per part dels creditors i que, en la pràctica, ha acabat propiciant una desaparició massificada de petites i mitjanes empreses.

El nou Text Refós de la Llei Concursal, que va entrar en vigor l’1 de setembre de 2020 ha intentat pal·liar aquesta xacra legislativa, però de manera insuficient, perquè en opinió de qui subscriu aquest article encara manté massa privilegis a favor dels creditors financers i de les administracions públiques. Si argumentem que aquest tipus de creditors haurien de ser proclius a refinançar, activament com ho pot fer un banc o passivament com ho pot fer una administració pública, a fi d’evitar la ruïna progressiva de les empreses afectades i així poder garantir el cobrament almenys parcial del deute (o demorat en el temps), ens equivoquem. La realitat és molt més prosaica; els bancs acaben venent els seus crèdits de difícil cobrament a fons voltors (sanejant així els seus balanços) i, pel que fa a les administracions públiques, a la pràctica els resulta indiferent deixar caure empresa rere empresa (la visió de l’interès públic, a vegades, té aquesta vessant perversa).

La nova Llei Concursal permet que empreses en dificultats tinguin un marge per refer-se si no s’apliquen mesures cautelars, però cal demanar-ho amb un pla de viabilitat

No obstant això, vull assenyalar un punt de la nova Llei Concursal que pot ser útil i que té una aplicació pràctica important. Faré referència a aquelles empreses que estan patint les mesures cautelars que l’Agència Tributària adopta a l’empara de l’article 81 de la Llei General Tributària (malauradament, amb freqüència, de manera desproporcionada) i que suposen embargaments de quantitats que encara no es deuen, perquè l’Agència Tributària adopta aquestes mesures al principi d’un procediment de derivació de responsabilitat entre societats (per exemple), amb l’argument que després, quan el procediment acabi, l’empresa pot resultar insolvent. Aquesta vulneració del principi “de presumpció d’innocència”, té curiosament un remei amb la nova Llei Concursal i què trobem a l’article 54.2. Imaginem una empresa a la qual Hisenda li vol derivar un deute per vinculació a una altra empresa o simplement considera que se li ha de practicar una liquidació complementària per un import quantiós i davant d’aquesta situació l’Agència Tributària decideix exigir el pagament del “futur” deute ARA. Resultarà molt difícil, a curt i a mitjà termini, aconseguir deixar sense efectes aquesta mesura, la qual pot estrangular l’empresa per manca de liquiditat.

Quin pot ser el remei? Com la crisi de liquiditat ha arribat per una decisió de l’Agència Tributària, és possible acudir al Concurs de Creditors amb un doble objectiu:

1. Si aquesta mesura cautelar no existís, l’empresa seria perfectament viable, la qual cosa s’hauria de demostrar amb un Pla de Viabilitat basat en la pròpia realitat existent fins aleshores.
2. El Jutge Mercantil, en virtut d’aquest article 54.2 de la Llei Concursal té la facultat d’acordar la suspensió d’aixecar les mesures adoptades per qualsevol autoritat administrativa i per altres Tribunals, si considerés que això pot resultar perjudicial per a l’adequada tramitació del Concurs. El Pla de Viabilitat al qual abans hem fet referència és el que ha d’acreditar al Jutge el perjudici causat per la mesura de l’Agència Tributària o d’un altre Tribunal.

Aquesta “facultat” que la nova Llei Concursal atorga al Jutge Mercantil pot ser una eina molt eficaç per a salvar empreses. El Concurs de Creditors, en aquest sentit, sí que serviria per a garantir una continuïtat empresarial i que els creditors cobressin i, un aspecte molt important, se salvarien també els llocs de treball de l’empresa concursada.