ESCuchaR PROGRAMA AQUÍ

ESCOLTAR PROGRAMA AQUÍ

Aital situació porta a la parella a fer-se una sèrie de preguntes, entre les quals es troba la de:

Si no ens hem inscrit com a parella de fet, se’ns considera com a tal?

Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, SÍ.

L’article 234-1 del Codi Civil de Catalunya estableix el següent:

“Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents:

1. Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
2. Si durant la convivència, tenen un fill comú.
3. Si formalitzen la relació en escriptura pública.”

Aquesta situació ens obliga a separar-nos mitjançant un procediment judicial o davant notari com si estiguéssim casats?

NO.

És necessari un procediment judicial de separació sempre i quan hi hagi fills menors en comú.

Per altra banda, és possible una separació davant notari, mitjançant escriptura pública, si no hi ha fills en comú, però, la parella està constituïda com a tal, és a dir, ESTÀ INSCRITA AL REGISTRE CIVIL.

Si l’únic que tenen en comú, les parts, és un bé immoble en propietat, i una de les parts està interessada en adquirir l’immoble, es pot realitzar una dissolució de condomini, no sent necessari un procediment de separació com a tal, i si ambdues part estan d’acord, ni tant sols és necessari anar als Jutjats.

Què és la dissolució de condomini?

Per a respondre a aquesta pregunta en primer lloc hem d’anar a l’article 551-1 del Codi Civil de Catalunya, per veure quan podem parlar d’existència de condomini, de comunitat.

Aquest article ens estableix el següent:

“1. Hi ha comunitat quan dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat de la propietat o d’un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni.”

Centrant-nos en la dissolució de condomini, hem d’anar a l’article 552-9 i següents del Codi Civil de Catalunya.

Aital normativa ens deixa clar que, per a realitzar aquest procediment, hem de tenir en compte que:

• És indiferents ser parella o no, HA D’EXISTIR UN BÉ INDIVISIBLE EN COMÚ, PROPIETAT DELS DOS.
• Qualsevol de les parts pot demanar la divisió.

Acordat per les parts que es realitzi la dissolució de condomini, sempre i quan sigui de mutu acord, es prepararà tot a través d’una Notaria, signant-se la corresponent dissolució davant de Notari.

En cas que no hi hagi acord, la part interessada pot instar el procediment judicial corresponent, que no serà un procediment de separació, sinó una demanda de dissolució de condomini davant els Jutjats de Primera Instància.

Quin és el procediment a seguir en cas de dissolució de condomini per via notarial? 

Si les parts arriben a un acord pel que fa a la dissolució, s’han de tenir en compte els següents aspectes:

• S’ha d’identificar quina o quines són les finques sobre les quals es realitzarà la divisió, i acreditar que les parts en són propietàries.
• S’ha d’indicar quin és el valor de l’immoble i com es divideix, és a dir, qui s’adjudicaria la plena propietat de l’immoble i tenint en compte el valor del mateix, quin import li abonaria a l’altre part que quedarà satisfeta pel que fa al valor de la seva quota de participació a l’immoble.
• Pel que fa als impostos, aquests es satisfaran conformement amb la Llei a no ser que hi hagi un acord diferent entre les parts.

La Notaria, un cop els Lletrats que gestionin l’assumpte li facilitin tota aquesta informació, elaborarà la corresponent escriptura de dissolució, quedant solucionat l’únic vincle que mantenia la unió de la parella.

I si l’immoble del qual és propietària la parella està gravat amb una hipoteca?

En aquest cas, el procediment a seguir és el mateix però s’ha d’afegir una nova gestió, i és que, l’escriptura no serà només de dissolució de condomini, sinó que també serà de subrogació d’hipoteca.

La persona que adquireix l’immoble, també haurà d’assumir la hipoteca de l’immoble,  per aquest motiu, s’haurà d’acreditar també l’existència de la hipoteca, indicar el capital pendent en el moment de la signatura i el compromís de l’adquirent d’alliberar del préstec a l’altra part.

Pel que fa al valor de l’immoble, si l’adquirent assumeix la hipoteca, el referit valor quedarà minorat per la càrrega hipotecària que és assumida.

Els punts més importants a tenir en compte quan l’immoble està gravat amb una hipoteca, i que s’han de tenir tancats abans de signar res són:

• Posar en coneixement del banc la subrogació d’hipoteca. Doncs l’entitat financera ha de fer la corresponent anàlisi de la situació per a indicar si farà una subrogació o una novació o quins seran els tràmits necessaris per a fer l’operació i alliberar a la part corresponent.
• Que quedi clar si l’entitat financera assistirà a la signatura de la dissolució de condomini, per a paral·lelament fer la corresponent subrogació o novació també davant de notari amb l’adquirent de la meitat de l’immoble.
• En cas que l’entitat financera no assisteixi a la notaria, per a fer el tràmit amb posterioritat un cop s’hagi fet la dissolució, o per no considerar necessari fer la subrogació davant de notari, s’haurà de fer constar aital situació a l’escriptura de dissolució, la qual igualment especificarà que allibera de la càrrega hipotecària a la part no adquirent.

L’operació amb l’entitat financera es farà només entre la part adquirent i el banc, degut a què l’altra part ja haurà quedat alliberada conformement amb l’escriptura de dissolució de condomini.

Amb la realització d’aquest tràmit, la parella ja no tindrà cap bé en comú i podrà donar per finalitzada la seva relació, sense necessitat d’iniciar un procediment de separació de parella de fet ni davant notari ni davant el Jutjat de Família corresponent.

Aquest procediment és possible, insistim, sempre i quan una de les parts vulgui adquirir la totalitat de l’habitatge, de no ser així, la única opció que quedaria a les parts és vendre l’immoble.

Quins impostos genera aquesta operació?

Tot i que per a fer una dissolució de condomini no es té en compte el parentiu o la relació de les parts, sí que ens trobem amb que, a efectes fiscals, el fet de realitzar una dissolució de condomini entre les parts propietàries, i no una compravenda a un tercer, genera menys impostos.

En el cas de la part adquirent, haurà de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, no estant subjecte a l’impost de Transmissions Patrimonials.

Pel que fa a l’altra part, que ven la seva meitat, li correspon fer front a l’Impost Municipal sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlua); impost que també serà no subjecte, és a dir, no s’haurà de pagar res.

A més a més dels impostos, els pagaments que sí s’hauran de realitzar són les despeses de Notaria, Registre i Gestoria.

A efectes de resoldre la controvèrsia entre les parts, ho considerem una forma ràpida i efectiva i a través de la qual les parts poden resoldre el problema que els continuava unint, podent refer d’una forma ràpida les seves vides sense mantenir cap lligam.

FAQS

 1.- Si decidim vendre a un tercer, no pagaríem els mateixos impostos?

NO. En el cas de fer una compravenda a un tercer, si que s’hauria d’abonar per part dels venedors la plusvàlua, l’IIVTNU, i per part de l’adquirent abonaria tots els impostos corresponents, AJD i TPO.

En el cas que es realitzi la venda a una de les parts, insistim en què la millor opció és la dissolució de condomini, doncs no es produeix una transmissió del bé, doncs ja en són tots dos propietaris.

També és important destacar que pel que fa a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), en una dissolució de condomini la base imposable, són les quotes que abans no pertanyien a l’adjudicatari, és a dir, no es té en compte el valor total de l’immoble, sinó només la part que s’adquireix; en una compravenda, es té en compte la totalitat. En aquest sentit resol la Sentència del Tribunal Suprem de 9 d’octubre de 2018

2.- Quin és el procediment, si una de les parts ha de demanar la dissolució al Jutjat

En aquest cas, el procediment serà un procediment ordinari davant la jurisdicció civil i el mateix evolucionarà igual que qualsevol altre procediment civil, és a dir:

• Es presentarà la demanda.
• Un cop aquesta s’admeti a tràmit, es donaran vint dies a la part contrària per a contestar.
• Es celebrarà la corresponent Audiència Prèvia i posteriorment el Judici, si és necessari conformement amb les proves demanades.
• Finalment serà dictada la Sentència.

Si el procediment es fa via judicial els terminis seran més llargs i no serà un procediment tan ràpid com per via notarial.

Sra. VANESSA CALDERÓ

Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS

Si pensem en aquestes despeses, el principal que ens ve a la ment són despeses de material escolar, llibres, matrícules, activitats extraescolars o roba. Però entre totes aquestes despeses, algunes poden ser ordinàries i unes altres extraordinàries, i aquestes tenen certes particularitats que a continuació exposarem.

Què són les despeses extraordinàries?

Despeses extraordinàries són totes aquelles que es consideren adequades per a l’educació o sanitat dels menors, però que no són imprescindibles per la vida dels mateixos.

Entre aquestes despeses hi trobem les activitats extraescolars, els campaments o campus d’estiu, activitats culturals i esportives, entre altres.

Pel que fa a aquestes despeses, evidentment com en el cas de les ordinàries, els progenitors poden arribar a un acord, però en aquest cas destaquem que només es pagaran per meitat, SEMPRE I QUAN EXISTEIXI ACORD ENTRE ELS PROGENITORS, en relació a la realització d’aitals activitats.

Acreditat aital extrem, avui fem referència a aitals despeses, perquè depenent com es fixin les mateixes en el conveni regulador, en el cas d’incompliment, el procediment per reclamar-les serà més o menys ràpid.

L’article 776 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, regula els procediments d’execució forçosa dels pronunciaments sobre mesures, i pel que fa a les despeses extraordinàries, en el seu punt 4t, estableix el següent:

“Cuando deban ser objeto de ejecución forzosa gastos extraordinarios, no expresamente previstos en las medidas definitivas o provisionales, deberá solicitarse previamente al despacho de ejecución la declaración de que la cantidad reclamada tiene la consideración de gasto extraordinario. Del escrito solicitando la declaración de gasto extraordinario se dará vista a la contraria y, en caso de oposición dentro de los cinco días siguientes, el Tribunal convocará a las partes a una vista que se sustanciará con arreglo a lo dispuesto en los artículos 440 y siguientes y que resolverá mediante auto.”

 A què es refereix aquest article 776.4t de la Llei 1/2000, de 7 de gener?

Principalment, a què si en el conveni regulador de divorci o separació dels progenitors, ens hem limitat a indicar que les despeses extraordinàries es satisfaran per meitat, sense especificar quines són aquestes despeses, en el cas que es produeixi un incompliment per una de les parts, el procediment de reclamació serà més llarg, tenint en compte que abans de poder reclamar la despesa, s’haurà d’acreditar mitjançant un procediment apart que les despeses reclamades són extraordinàries.

En aquest sentit, i als efectes que en cas de malentesos tot sigui el més clar i transparent possible, el consell d’aquest despatx és que tot i que es tracti d’un conveni regulador de mutu acord, s’especifiquin al màxim TOTES LES DESPESES, deixant taxats quins aspectes seran considerats despeses extraordinàries i quins no, i com es satisfaran entre les parts.

Si les parts especifiquen en el conveni quines són les despeses que consideren extraordinàries, en cas de reclamació el procediment que hauran de seguir, serà més senzill i ràpid, i consistirà en el següent:

• Abans de presentar demanda davant el Jutjat de Família que correspongui, el progenitor que reclami enviarà un Burofax a l’altre progenitor, indicant l’import que se li deu i en base a què, especificant les despeses extraordinàries que reclama a què corresponen. Per a poder reclamar aquestes despeses, abans d’interposar la demanda s’han d’haver reclamat a l’altre progenitor.
• Si transcorregut el termini que se li concedeixi en el Burofax, 30 dies màxim, per respondre, l’altre progenitor no diu res, llavors ja sí, es presenta la corresponent demanda d’execució forçosa de reclamació de quantitat, iniciant-se el corresponent procediment de reclamació.

Com veiem, si tot està especificat, NO ÉS NECESSARI EL PROCEDIMENT PREVI EN EL QUAL S’ACLAREIXI SI LES DESPESES EXTRAORDINÀRIES RECLAMADES PODEN SER CONSIDERADES COM A TALS O NO.

En resum, i el motiu pel qual ens hem referit avui a aquestes despeses, és per destacar com és de necessari elaborar un conveni regulador complet, específic, clar i transparent, tot i que es tracti d’un divorci o una separació de mutu acord, doncs sempre es pot presentar alguna complicació, i si ens limitem a fer un conveni genèric, en el moment de reclamar qualsevol cosa que ens pugui correspondre, serà molt més difícil de justificar i de reclamar.

FAQS

 1.- Quan temps tenim per reclamar les despeses?

 En aquest cas i centrant-nos en Catalunya, el termini per a reclamar les despeses impagades prescriu als tres anys, conformement amb l’article 121-21 del Codi Civil de Catalunya, sempre i quan les despeses extraordinàries siguin específiques i es tracti de despeses periòdiques relatives a pagaments periòdics per anys o en terminis més breus. Un exemple en aquest cas seria el menjador escolar, si les parts l’han identificat com a despesa extraordinària.

En el cas que parlem de despeses de qualsevol tipus que no tingui un pagament periòdic fixa’t dimanant d’una activitat considerada despesa extraordinària, aital prescripció es produirà als deu anys, d’acord amb l’article 121-20 del mateix text legal.

Si parlem d’un procediment de fora de Catalunya, i basant-nos en el Codi civil espanyol, conformement l’article 1964.2 del Codi Civil espanyol, aital període prescriu als cinc anys.

2.- Quan especifiquem en el conveni les despeses extraordinàries com a tals, hem de fixar l’import?

No, simplement s’haurà d’indicar quines seran les activitats i despeses dels menors que les parts consideraran com a despeses extraordinàries, i que decideixen assumir ambdues parts.

Les despeses extraordinàries a diferència de les ordinàries poden variar amb el temps, anualment o inclús a més curt termini i aital situació impedeix que les parts puguin especificar l’import exacte que es destinarà en concepte de despesa extraordinària, havent d’especificar-se en el conveni, quines seran les despeses que es consideraran extraordinàries als efectes de que ambdues parts en tinguin coneixement.

3.- Si reclamem les despeses via Burofax, i el progenitor al que requerim no el recull, què fem?

Si no tenim cap comunicació de canvi de domicili del progenitor al que ens dirigim que pugui haver impedit la recepció del Burofax, iniciarem el procediment d’execució forçosa, acreditant aital extrem en la nostra demanda.

Sra. VANESSA CALDERÓ

Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS.

No obstant, avui no ens centrarem en aquest procés, sinó que analitzarem la figura del Punt de Trobada Familiar, recurs que apareix quan parlem de situacions conflictives entre els progenitors i/o familiars que desemboquen en la impossibilitat d’acomplir amb un règim de visites concret.

Què és el Punt de Trobada Familiar (PTF)?

Tal i com breument hem avançat, el PTF és un recurs social especialitzat en la intervenció en situacions de conflicte familiar que han portat a una dificultat en les relacions dels fills menors amb algun progenitor, o fins i tot amb algun familiar. A Catalunya, aquest servei es troba regulat al Decret 357/2011, de 21 de juny.

D’acord amb aquesta definició, és molt important que tinguem en compte, que aital servei és subsidiari, només s’utilitzarà un cop s’hagin esgotat totes les vies possibles.

L’objectiu principal d’aquest servei és NORMALITZAR LA SITUACIÓ CONFLICTIVA, sempre afavorint el compliment del dret fonamental dels menors consistent en mantenir la relació amb els progenitors i/o familiars després de la separació o divorci.

L’equip tècnic del PTF vetlla perquè el règim de visites no sigui una amenaça pel menor i intenta afavorir el retrobament entre les parts per normalitzar la situació. Per assolir aitals objectius, s’han de tenir en compte una sèrie de principis d’intervenció, entre els quals trobem:

• La Intervenció del menor.
• La Intervenció dels familiars.
• La Responsabilitat parental.
• S’ha d’evitar el caràcter permanent del servei.
• La Intervenció d’un equip tècnic professional.
• Ha de ser un servei neutre, imparcial, confidencial, subsidiari i de qualitat.

No es pot demanar la implantació del PTF sense haver esgotat la resta de vies, com establir un règim de visites amb els menors.

Quines peticions atenen els Serveis de Punt de Trobada Familiar?

Les persones que utilitzen aquest servei acostumen a ser les que es deriven al mateix per l’Autoritat judicial, per exemple, per circumstàncies de risc pel menor, o per entitats públiques amb competència en protecció dels menors.

Tot i que el PTF és un servei previst per situacions conflictives, el mateix no sempre es pot utilitzar, doncs no serà possible quan el règim de visites estigui suspès.

D’acord amb l’article 8 del Decret 357/2011, de 21 de juny, els serveis de PTF només atendran les peticions derivades dels jutjats i tribunals mitjançant Interlocutòria o Sentència de mesures cautelars o definitives que estableixin els drets de relació i comunicació amb els menors; d’òrgans competents en matèria de protecció a la infància i adolescència; dels centres d’intervenció especialitzada de la Xarxa d’Atenció i recuperació Integral a les dones en situacions de violència masclista.

En els dos darrers casos, ha de constar el motiu pel qual es deriva la família al Servei, la problemàtica existent.

Quina és l’actuació del PTF?

Per assolir els seus objectius el Punt de Trobada Familiar treballa en un marc psico-social d’intervenció.

Per millorar la situació, recolza el compliment del règim de visites, el qual pot consistir en entregues i recollides dels menors en el PTF establert; fer visites tutelades, visites no tutelades, o acompanyaments fora del Centre del Punt.

Aital recolzament es complementarà amb intervenció individual i familiar consistents en entrevistes als progenitors i/o familiars implicats, i als menors. Tot això complementat amb la intervenció en negociacions i aplicacions mediadores i l’elaboració dels corresponents registres i documentació, presentant-se els corresponents informes a l’entitat que ha derivat el servei.

La durada i evolució de la mesura del Punt dependrà de cada cas concret, el més habitual és que s’estableixi un termini en els expedients de derivació, termini que depenent de l’evolució del cas es pot sotmetre a pròrrogues, fins a un màxim de 18 mesos. No obstant, en altres casos, simplement es deriva al servei sense establir unes pautes concretes, en aquests casos el termini depèn de l’evolució de cada cas, fins arribar al màxim establert a l’article 25 del decret 357/2011, de 21 de juny.

I un cop acaba el servei, que succeeix?

Tal i com hem avançat, el Servei informarà als òrgans que han derivat als progenitors i el menor al PTF, mensualment o d’acord amb el que s’hagi establert en l’expedient de derivació, informes en els quals poden fer propostes sobre l’exercici dels drets de relació i comunicació amb els menors, i seran aitals òrgans els que dictaran la resolució corresponent sempre donant trasllat a les parts implicades.

D’acord amb l’article 20 del Decret 357/2011, de 21 de juny, el Servei finalitzarà pels següents motius:

• Per resolució judicial o administrativa. En aquest cas s’haurà d’establir quin serà el règim de visites que s’establirà entre les parts un cop s’analitzin els informes rebuts pel Servei.
• A petició dels progenitors.
• Transcorregut el termini del Servei. En aquest cas, obligatòriament s’haurà d’acudir de nou als òrgans judicials o administratius que van establir el servei per obtenir una resolució amb un règim de visites per les parts, i que aquestes no quedin desemparades.
• Per trasllat dels menors fora de Catalunya.
• Per acord entre les parts.
• Mort d’alguna de les parts.
• Altres causes que impedeixin la continuació.

En resum, en els casos de separació o divorci en els quals es deriva per part de l’òrgan judicial al servei, en cas que el Servei consideri que s’ha de donar per acabat el mateix, s’haurà de traslladar el corresponent informe al jutjat, donar trasllat a les parts i a partir d’aquí s’haurà de celebrar la corresponent vista per fixar el règim de visites a seguir conformement amb els informes presentats.

A Reverter Advocats disposem d’un Departament de Dret de Família que us pot ajudar en aquestes i moltes qüestions relacionades amb la guarda dels menors.

FAQS

1.- Què s’entén per situació conflictiva?

Per exemple, que s’hagi trobat la relació entre els progenitors i/o familiar interrompuda, o que la mateixa sigui de molt difícil desenvolupament.

Un cas que pot donar lloc a la derivació del PTF pot ser per l’existència de situacions de violència entre progenitors als menors, o perquè el progenitor que té la guarda es nega a complir amb el règim de visites fins al punt que el menor perd el contacte amb l’altre progenitor.

2.- On es desenvolupa el Punt de Trobada Familiar?

 En un lloc neutral, acostumen a ser Centres que es dediquen expressament a aquests aspectes, i majoritàriament són de titularitat pública.

Els centres s’adeqüen a les característiques sòcio-democràtiques i territorials de cada Comunitat Autònoma.

3.-Què fa el servei per a normalitzar la situació?

Es vetlla perquè el règim de visites no pugui ser una amenaça pel menor. Amb les diferents visites s’intenta afavorir el retrobament, que els menors s’expressin en un espai neutral; es prevenen les situacions de violència, per això les visites són tutelades.

S’ofereix un servei d’orientació i recolzament als progenitors i/o familiars perquè aconsegueixen autonomia per acomplir sense dependre del Servei, i s’aconsegueix informació fidedigna sobre les actituds que és útil per trobar la direcció correcta pels progenitors, SEMPRE EN INTERÈS DEL MENOR.

4.- Què s’entén per situació de risc del menor per tal de poder acollir-se al punt de trobada?

Entre altres, són considerades situacions de risc les següents:

• Casos en que el progenitor no custodi no tingui un entorn adequat per visites.
• Casos en que existeixin situacions de violència.
• Casos en que sigui necessària supervisió per no posar el menor en perill.
• Casos en que el menor viu amb una família d’acollida perquè està separat dels pares com a mesura de protecció.
• Casos en que és el menor el que mostra rebuig a relacionar-se.
• Casos en que el progenitor que té la guarda NO VOL COMPLIR i impedeix el compliment.

Sempre es tracta de situacions, com hem assenyalat, conflictives.

Sra. VANESSA CALDERÓ

Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS

Estem davant d’una situació d’incertesa des de fa dues setmanes, que tal i com se’ns va comunicar a tota la societat el passat 25 de març de 2020, s’ha vist prorrogada dues setmanes més, degut a l’evolució del COVID-19 al país.

El passat 14 de març de 2020, es va declarar l’Estat d’Alarma i es va dictar el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, fixant una sèrie de condicions que poden afectar el règim de guarda dels menors de progenitors separats i divorciats; per aquest motiu es van establir una sèrie d’acords per la Junta de Jutges de Família de Barcelona, fixant unes pautes que han de tenir en compte tots els progenitors, i que a continuació exposem per a poder resoldre qualsevol dubte que puguin tenir els pares separats o divorciats amb fills menors:

El règim de guarda ja sigui compartida o no, S’HA DE COMPLIR, el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, que declara l’Estat d’Alarma, no legitima l’incompliment de resolucions judicials. No obstant, sempre tenint en compte salvaguardar la salut pública; és a dir, s’han de seguir les normes establertes per les autoritats governatives i sanitàries. Hem de distingir diversos casos:

• Si algun dels progenitors presenta símptomes de contagi o ha donat positiu en el test del Covid-19: es recomana que els menors es quedin amb l’altre progenitor per evitar el contagi i en interès dels menors. AQUEST, SERIA UN POSSIBLE CAS DE SUSPENSIÓ PROVISIONAL DEL RÈGIM.
• SUSPENSIÓ de les visites al Punt de Trobada Familiar.
• Possibles suspensions temporals en casos que no hi ha contagi SI ESTEM DAVANT DE CASOS DE CONFLICTE: no és un incompliment injustificat que els menors estiguin amb el progenitor que es trobaven en el moment de declarar-se l’estat d’alarma, és a dir, el 14 de març, degut a què ens trobem amb una causa de força major i s’empara en raons públiques.

En cas de guarda exclusiva, es recomana que el menor estigui amb la persona que té concedida aquesta guarda exclusiva.

Tot això, sense perjudici de la posterior compensació, sempre que sigui justificada, i a falta d’acord, al progenitor que no ha pogut estar amb els menors durant l’Estat d’Alarma.

• Si els progenitors es posen d’acord el règim es seguirà desenvolupant amb normalitat, sempre que sigui possible.
• S’ha de mantenir el contacte amb el progenitor que no tingui la guarda si no és possible acomplir amb el règim. El contacte s’haurà de mantenir per mitjans telemàtics (Skype, facetime o vídeo trucades de whatsapp), sempre sense alterar les rutines o horaris dels menors.

Tots aquests punts han de ser tinguts en compte mentre duri l’Estat d’Alarma, el qual a dia d’avui desconeixem quan finalitzarà.

Sra. VANESSA CALDERÓ

Lletrada Responsable de l’Àrea de Dret de Família de REVERTER ADVOCATS